Dante no es únicamente severo
JACINTO ESTEVA, JOAQUIM JORDÀ, 1967.
VE (Versió original en castellà)
Circles
Aquest curt de l’arquitecte Ricard Bofill està considerat la peça més experimental dels primers anys de l’Escola de Barcelona. Inicialment havia de formar part d’un film d’episodis en què també participarien Jacinto Esteva, Joaquim Jordà i Pere Portabella.
Lejos de los árboles
“Potser el film de l’època de l’Escola de Barcelona que més es mereix passar a la història és aquest documental, gestat durant anys i que va patir molts problemes
de censura" (Jaume Figueras).
Rio
L’acció transcorre en l’espectacular ciutat de Rio de Janeiro i en l’exuberant selva tropical durant la festa més important de l’any per als brasilers: el Carnaval.
El alegre Paralelo
Un document impagable sobre la gent del Paral·lel de principis dels anys seixanta. Aleshores era el carrer més bohemi de Barcelona. La realització va tenir la col·laboració tècnica de Josep Maria Ramon i Morera.
Al final de la vida
El 26 de febrer de 1964, Victorina i el seu fill Carlos Benpar van veure junts 'El proceso', d’Orson Welles. El noi es va sentir tan fascinat pel film, que va decidir dedicar-se al cinema. Des d’aleshores, cada 26 de febrer –fins que ella va morir el 1993–, mare i fill tenien una cita fixa amb el genial malson rodat per Welles.
De occulta philosophia
La trobada entre un director i un dels millors grups espanyols de música barroca, La Reverencia, dirigit pel clavecinista Andrés Alberto Gómez.
La hora de los hornos: Notas y testimonios sobre el neocolonialismo, la violencia y la liberación
FERNANDO E. SOLANAS, OCTAVIO GETINO, 1968.
Gloria
La Gloria té 58 anys i està sola a la vida. Per compensar el buit, omple els seus dies d’activitats i, a les nits, busca l’amor en el món de les festes per a solters adults, on tan sols hi troba aventures sense gaire sentit. Aquesta fràgil felicitat en què viu canvia quan coneix en Rodolfo.
¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste?
Una mestressa de casa s’enamora d’un cantant de rock. Aquesta és la premissa de la qual parteix el segon treball –després de Tigres de papel– de Fernando Colomo.