S/D

Jean Bernard és l'amant de Blanche Dumas, la secretària d'un director de banc. Després de l'assassinat del director, passa a ser sospitós i l'arresten.

El primer film independent d'Epstein, segons l'obra de Georges Sand, va ser el fruit de la vena romàntica que el cineasta va explotar -i que tan bons resultats li va reportar- a 'Les aventures de Robert Macaire'.

El protagonista d'aquest film és un 'playboy' a qui tres noies ben diferents li van al darrere.

Keaton i l’esport, o com posar tota la bona voluntat del món per aconseguir col·locar-se uns guants de boxa o per llançar un pes a un metre de distància. La intenció és el que compta. Una obra influenciada per la reeixida 'The Freshman', de Harold Lloyd, que va iniciar la moda dels films ambientats en campus universitaris.

Buster fa de les seves en una ferreteria fins que el propietari comença una baralla que el porta a la garjola. Aleshores Buster s’encarrega d’atendre els clients amb els seus cavalls, però també de destrossar un preciós Rolls Royce.

Retrat dels artistes britànics Gilbert and George en el qual Markopoulos, com a Political Portraits, no busca identificar, sinó revelar cada tros de pel•lícula com a contenidor d’un temps continu.

Un retrat de l’escriptor Alberto Moravia a la seva terrassa de Roma amb intervals de negre.

Retrats de persones que Markopoulos es va anar trobant a l’Europa de finals dels anys seixanta. Aquests retrats –en projectem un extracte– inclouen els de grans artistes com el pintor Giorgio De Chirico o el ballarí Rudolf Nureiev. “Pretenc que el film siguin retrats polítics en el sentit grec, de la vida diària” (Gregory Markopoulos).

Un urbanita sedueix la dona d’un granger senzill i se l’acaba enduent a la ciutat. Kaurismäki adapta la novel·la homònima de l’autor finès Juhani Aho, i ho fa prescindint dels diàlegs i en blanc i negre com a homenatge al cinema mut que tant li agrada.

'La belle Nivernaise' se sol considerar el primer gran film de Jean Epstein. Ambientat gairebé íntegrament a la riba del Sena (el protagonista veritable i més fotogènic del film), agafa com a pretext narratiu la relació entre una noia i el seu germà adoptat des que eren petits.