Fitxa tècnica
Antoine Doinel, ja en edat militar, es debat, al fil d’una bonica cançó de Charles Trenet, entre l’amor per Christine i el que sent per la madura propietària d’una sabateria.
La tercera aparició del personatge (alter ego del cineasta) contrasta amb el dramatisme de Les 400 coups i el sentimentalisme adolescent d’Antoine et Colette i presenta un Jean-Pierre Léaud adult en una comèdia alegre i fresca, meticulosament narrada, que transmet els detalls quotidians amb gran mestria.
Tot un èxit de crítica i públic sorgit durant les revoltes juvenils contra De Gaulle i dedicat al director de la Cinématèque Française Henri Langlois, destituït pel govern.
“En la seva primera etapa, Delphine Seyrig interpreta personatges vistos a través dels protagonistes masculins i gairebé mai dotats d’un punt de vista propi. Baisers volés volia ser una reexaminació humorística d’aquesta imatge mítica i, paradoxalment, n’és l’exemple més representatiu” (Alexandre Moussa).