Vampirismes I: la construcció d'un gènere | Vampyr + Le vampire

Vampirismes I: la construcció d'un gènere

Dues aproximacions a la figura del vampir com allò pertorbador i transgressor: la mirada quirúrgica al rat-penat sanguinari en el curt de Painlevé i la visió onírica i inquietant de la primera pel·lícula sonora de Dreyer.

Vampyr 

També reuneix i integra Vampyr totes les conviccions segons les quals per a Dreyer es defineix l’art i, molt especialment, a aquelles que justifiquen amb aquest epítet la cinematografia: “L’art ha de descriure la vida interior, no l'exterior. És per això que hem d’abandonar el naturalisme i trobar la manera d’introduir l’abstracció en les nostres imatges. La capacitat d’abstracció és essencial per a tota creació artística... No són les coses de la realitat allò que el realitzador ha de privilegiar, sinó l’esperit de dins i al darrere de les coses”.  

Així, aquella cerca apassionada d’una “forma” que deixi constància d’aquell esperit, d’aquella anhelada essencialitat a través de l’abstracció (Paul Klee) —corol·lari d’un anterior procés de simplificació— serà plasmada per Dreyer en l’elaboració d’una magistralment estilitzada posada en escena que, en la seva virtut sintetitzadora, converteix Vampyr en “clau de volta” de tota la seva filmografia.  

Un altre dels aspectes capitals en l’articulació de les conviccions dreyerianes de la cinematografia entesa com a art, és aquell que fa referència a l’importantíssim rol atorgat als actors —i especialment al rostre— en la composició dels personatges: “No hi ha res al món que pugui ser comparat a un rostre humà... No hi ha més noble experiència en un estudi que contrastar com és l’expressió d’un rostre sensible que, sota la força misteriosa de la inspiració, s'anima de l’interior i es transforma en poesia”.  

[...]  

Si per a Dreyer la realització cinematogràfica era la seva única i vertadera passió, amb el profund exercici d’estil que és Vampyr, l’art, el cinema i la vida queden aplegats en una única i indivisible obra que —més enllà del temps i la seva contingència— perdura inesgotable en la seva contemplació i dins la nostra memòria. 

Xavier Puig a Nosferatu. Revista de Cine (Gener del 1991) 

El món de Jean Painlevé 

Painlevé veu en les formes i comportament de les criatures que observa, les seves analogies i associacions particulars. Sota el microscopi, la cua de la gamba comuna revela una sèrie de configuracions que recorden antics grafits, i el cap ciclopi de la Daphnia, la puça d'aigua, és una màscara tribal. De les mortals lluites microscòpiques transcorren dins l’aigua dels estancs, diu: “De tots aquests assassinats, allò que et sobrepassa són els suplicants gestos de les víctimes. La imaginació sent els seus crits”. En pel·lícules com Le vampire, la llegenda frega amb la realitat, i els terrors de la fantasia humana es juxtaposen amb els terrors de la creació. Però tot i que la imaginació pugui divagar de manera antropomòrfica, l'observació sol ser de primera mà i precisa. 

John Maddison a Sight and Sound (1 d’agost del 1950) 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Aumont, Jacques. Vampyr, de Carl Th. Dreyer. Crisnée, Belgique: Yellow Now, 1993. 

Bazin, André. Le Cinéma de la cruauté : Eric Von Stroheim, Carl Th. Dreyer, Preston Sturges, Luis Buñuel, Alfred Hitchcock, Akira Kurosawa (pref. François Truffaut). Paris: Flammarion, 1987. 

Bordwell, David. “Vampyr” dins The Films of Carl-Theodor Dreyer. Berkeley [etc.]: University of California Press, cop. 1981, pp. 93-116.  

Dreyer, Carl Theodor. Réflexions sur mon métier / Carl Th. Dreyer ; préface de Charles Tesson. París: Cahiers du cinéma, 1997. 

Dreyer, Carl Theodor. Reflexiones sobre mi oficio: escritos y entrevistas / Carl T. Dreyer; [traducció: Núria Pujol i Valls]. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 1999. 

Dulce, José Andrés. “Lugar de perdición. Vampyr (1930-1931)” dins Dreyer (prol. Juan Cobos). Madrid: Nickel Odeon, 2000, pp. 247-293.   

Hamery, Roxane. Jean Painlevé, le cinéma au coeur de la vie. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2008. 

Maddison, John. The World of Jean Painlevé. London: British Film Institute, Aug 01, 1950 Screen Studies Collection. 

Painlevé, Jean. Jean Painlevé / [selección de textos y coordinación del catálogo: Emilio Mayorga]. Valencia: Filmoteca de la Generalitat Valenciana: Institut Valencià d'Art Modern, IVAM, DL 1990. 

Painlevé, Jean. Jean Painlevé: feet in the water (ed. Pia Viewing). Paris: Jeu de Paume, 2022 

Puig, Xavier. “Vampyr” dins La mirada Dreyer. Nosferatu. Revista de cine, No. 5 (enero 1991), pp. 62-63. 

Rudkin, David. Vampyr. London: British Film Institute; New York: Palgrave Macmillan, 2013.