Der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter

L'amor és una transacció xarona i una arma coercitiva de la classe dominant en aquest film, Der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter,  estimulant i controvertit, precursor immediat de les produccions antiteatrals de Rainer Werner Fassbinder de finals dels seixanta.

Straub i Huillet estructuren el film en tres parts, protagonitzades respectivament per un nuvi, una actriu i un proxeneta, en una narrativa tan visceral com intel·lectual, cosida amb diàlegs filosòfics, un monòleg teatral de Ferdinand Bruckner i el realisme cru de l'explotació sexual.

Straub descriu Der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter com «la més aleatòria de les meves pel·lícules, i la més política». L'element d'aleatorietat o atzar en el seu gènesi està ben documentat en moltes entrevistes amb Straub i al llibre de Richard Roud sobre el director: Després d'acabar la seva pel·lícula sobre Bach, Straub «tenia ganes de fer un curtmetratge de suspens», però es va desviar cap a l'adaptació i producció de l'obra de Bruckner per a l’Aktion-Theatre; durant les tres setmanes de representació de l'obra, els altres elements van confluir en la ment de Straub (els graffitis, una antiga fascinació per la Landsbergerstrasse al barri roig de Munic, una notícia periodística sobre un romanç entre una ex prostituta i un negre); i la seva conjunció va donar lloc a la pel·lícula. El resultat és extremadament intens i aborda un extraordinari ventall de qüestions: les convencions de la posada en escena teatral, la forma i la sintaxi del cinema narratiu, el «realisme» i el «melodrama» com a gèneres tant al teatre com al cinema, una situació sociopolítica específica a Alemanya Occidental (enfront del que ocorria en altres llocs al maig de 1968), i el pes heretat de la moral social del segle XIX a l'Europa contemporània. El fet que la pel·lícula no tingui una diegesi dominant i unificadora, sinó que proposi vincles entre els seus fragments aparentment dispars, significa que hi ha -deliberadament- moltes possibles «entrades» a la pel·lícula. Una d'elles és l'obra de Bruckner, que Straub ha reduït a aproximadament una dotzena part de la seva longitud original; subsisteix com una sèrie d'enfrontaments entre dues o tres persones, impossible de seguir com a narració, encara que les bromes conversacionals donen lloc a una sèrie de temes de doble vessant: amor veritable/prostitució, idealisme/pragmatisme, suïcidi/supervivència per qualsevol mitjà, estilització/naturalisme, etcètera. [...] 

Si es pren l'obra de teatre com a punt de partida, el tractament que Straub fa del text de Bruckner podria considerar-se el model per a la seva «desconstrucció» de les convencions narratives cinematogràfiques en l'acció següent. Així, la brevetat i discreció de les escenes de l'obra trobarien un correlat en les discontinuïtats de la pel·lícula (canvis arbitraris de la nit al dia, corts que preserven la linealitat d'una trama només tangencialment), establint com a problemàtic l'acte de narrar tant en el teatre com al cinema. [...] 

Lilith i James es parlen amb cites del poeta espanyol del segle XVI Juan de la Cruz, que recorden als actors de teatre que citen a Bruckner. Mentre que la poesia religiosa recorda la retòrica de la cerimònia nupcial, la seva pròpia retòrica (està plena d'imatges de llibertat i compromís) recorda els intercanvis «profans» entre el proxeneta i la prostituta tant a l'obra de teatre com a la pel·lícula. El fet que James sigui estatunidenc i parli alemany amb un fort accent recorda els graffitis de l'expatriat del principi. I el feliç soliloqui final de Lilith al costat de la finestra oberta, després de disparar al proxeneta, està relacionat amb la presa de Landsbergerstrasse per la recurrència en la banda sonora del «gloriós oratori de Bach». Aquestes interconnexions -i n’hi ha moltes més- no sols demostren la densitat de l'acoblament de Straub, sinó que també donen testimoniatge de la seva negativa a limitar-se a un únic nivell de discurs: les idees conceptuals xoquen amb les realitats polítiques immediates. 
 

Rayns, Tony. Der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter (The Bridegroom, the Comedienne and the Pimp) A Monthly Film Bulletin. London, 1976. Vol. 43, Iss. 504, p. 69-70. 

Byg, Barton. Formal and political  radicalism in the short films of the 1960s. A Landscapes of resistance. The German Films of Danièle Huillet and Jean-Marie Straub. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1995, (p.85-95) 

Garrel, Philippe. Le fiancé, la comédienne et le maquereau. A Faux, Anne Marie (directeur). Jean-Marie Straub, Danièle Huillet Conversations en archipel. Milano: Edizioni Gabriele Mazzotta, 1999, (p.29) 

Roud, Richard. The Bridegroom, the Actress, and the Pimp. A Straub. London: Martin Secker and Warburg Limited, 1971, (p.87-103). ISBN 04360099225 

Straub, Jean-Marie. Jean-Marie Straub y Danièle Huillet. Madrid: Filmoteca Nacional de Espanya, 1973 (p.11-12) 

Turquety, Benoît. De l’idéogramme à la fugue: der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter. A Danièle Huillet et Jean-Marie Straub “objectivistes” en cinéma. Lausanne: Editions L’Age d’Homme, 2009, (p. 383-389). ISBN 9782825138519