L'héritage de la chouette - Épisodes 12 et 13
Chris Marker · 1989 · 52'
Ficha técnica
Una sèrie documental sobre la cultura grega i el seu llegat, sovint problemàtic. La democràcia atenesa, la gramàtica dels mites, la sexualitat i el plaer, la invenció del jo, la música. Els temes que apareixen (acadèmics, filosòfics, artístics, científics, polítics, etc.) són tractats per especialistes, entrevistats per Marker.
Les respostes a les seves preguntes persistents s’alternen amb centenars d’inserts: seqüències de muntatge d’estàtues, fragments de pel·lícules, gràfics generats per ordinador i paisatges que s’utilitzen per il·lustrar o contextualitzar les rèpliques.
Episodi 12:
“Tragédie ou L’illusion de la mort” (‘Tragèdia o la il·lusió de la mort’).
A un bar de Tòquio anomenat La Jetée el tema de conversa són els atrides i Angelopoulos. El parentesc entre Grècia i el Japó està justificat per Xenakis i Vassilikos a través de la tragèdia. Existeix un vincle entre la música o el teatre japonès i la tragèdia clàssica. Però, per entendre la tragèdia antiga, és necessari ubicar-la en el seu context polític, ritual i social i en el seu paisatge. Sissa presenta el conflicte insuperable que regna al cor de la tragèdia, mentre que Vernant explica als nens el paper del déu del teatre, Dionís. El director Minotis reconeix només als grecs moderns la possibilitat de representar correctament els seus drames. Resposta de Marker: oposa representacions obsoletes i rígides a la sublim Medea japonesa, prova de la universalitat i l’eternitat de la tragèdia.
Episodi 13:
“Philosophie ou Le triomphe de la chouette” (‘Filosofia o el triomf del mussol’).
El mussol és l’emblema de la saviesa: com el filòsof, explora les tenebres. Expressades amb passió o austeritat, les opinions sobre la definició de filosofia difereixen. Serres rebutja la idea d’una filosofia al servei del poder. A Tbilisi es brinda per la filosofia grega. Però, on s’ubica el seu origen i la seva fi? Castoriadis insisteix en el projecte de llibertat inherent al pensament grec, que cap doctrina, ni religiosa ni política, no obstaculitza. Griffith qüestiona el fracàs de la democràcia i l’ideal filosòfic, i n’assenyala les conseqüències actuals.
Eventos relacionados
