Ficha técnica
L’única pel·lícula rodada per Jean Genet és una de les peces cabdals de la cinematografia gai. Ambientada en una presó francesa, la cinta desgrana una eròtica dansa de mort i passió entre tres presoners i el seu vigilant masoquista.
Un referent del qual als anys noranta Ruby Rich batejaria com a New Queer Cinema: “Films que fan conscients la construcció de les identitats, treballs irreverents, enèrgics, que alternen el minimalisme i l’excés. I sobretot: plens de plaer.”
“Un mur entre dues cel·les. En aquests murs, un forat. A través d’aquest forat imperceptible només pot endinsar-s'hi una canyeta que fa que el fum d'una cigarreta passi d’una boca a una altra. El carceller és allà, decideix qui mata, desenfunda la pistola. És el guardià de l’espectacle. La distribució de l’esguard. Voyeur. Espectador del desig. Presoner a la nostra pròpia presó. Un poema. Mut. Perquè crida” (Franck Lubet).