Datasheet
L’única pel·lícula rodada per Jean Genet és una de les peces cabdals de la cinematografia gai. Ambientada en una presó francesa, la cinta desgrana una eròtica dansa de mort i passió entre tres presoners i el seu vigilant masoquista.
Un referent del qual als anys noranta Ruby Rich batejaria com a New Queer Cinema: “Films que fan conscients la construcció de les identitats, treballs irreverents, enèrgics, que alternen el minimalisme i l’excés. I sobretot: plens de plaer.”
“Un mur entre dues cel·les. En aquests murs, un forat. A través d’aquest forat imperceptible només pot endinsar-s'hi una canyeta que fa que el fum d'una cigarreta passi d’una boca a una altra. El carceller és allà, decideix qui mata, desenfunda la pistola. És el guardià de l’espectacle. La distribució de l’esguard. Voyeur. Espectador del desig. Presoner a la nostra pròpia presó. Un poema. Mut. Perquè crida” (Franck Lubet).