La mirada interior d’aquest cineasta i home de teatre turmentat, profundament arrelat a la cultura nòrdica, es remunta a la seva infantesa en el si d’una família luterana que feia de la repressió dels instints una virtut. Des d’un inici, la seva obra ha reflectit el seu pensament com si es tractés d’un diari íntim, però és a partir del 1960 quan assoleix el cim del seu art tot conciliant forma i fons en una simfonia creativa que va atorgar al setè art un prestigi cultural insòlit fins aleshores.
Els inextricables problemes existencials i les amargors lacerants dels seus drames no van ser obstacle perquè Hollywood premiés Bergman amb l’Oscar pels films La font de la donzella, Com en un mirall i Fanny i Alexander. Aquests reconeixements es van veure superats el 1997 quan un nodrit grup de prestigiosos cineastes el va escollir com el director més important del segle XX per rebre a Cannes la Palma d’Or honorífica del cinquantenari. Amb motiu del seu centenari iniciem el que serà el gran cicle de l’estiu, què es perllongarà fins a finals d’agost.
Vídeo
Próximas sesiones
Sesiones anteriores
