Ingmar Bergman · 1950 · 97'
“En els seus films precedents, la desesperació desembocava en el suïcidi, l’enfonsament, la solitud dolorosa o la resignació lúcida. En canvi, a Cap a la felicitat, Bergman ens mostra una sortida oposada: la salvació dins l’art, en aquestes regions etèries de la ultrasensibilitat estètica. Venint després del pessimisme fonamental dels seus films precedents, Cap a la felicitat pren el valor d’un manifest” (Raymond Lefèvre).