Programme
Simfonia Bergman
12/06/2018 - 31/08/2018
La mirada interior d’aquest cineasta i home de teatre turmentat, profundament arrelat a la cultura nòrdica, es remunta a la seva infantesa en el si d’una família luterana que feia de la repressió dels instints una virtut. Des d’un inici, la seva obra ha reflectit el seu pensament com si es tractés d’un diari íntim, però és a partir del 1960 quan assoleix el cim del seu art tot conciliant forma i fons en una simfonia creativa que va atorgar al setè art un prestigi cultural insòlit fins aleshores.
Els inextricables problemes existencials i les amargors lacerants dels seus drames no van ser obstacle perquè Hollywood premiés Bergman amb l’Oscar pels films La font de la donzella, Com en un mirall i Fanny i Alexander. Aquests reconeixements es van veure superats el 1997 quan un nodrit grup de prestigiosos cineastes el va escollir com el director més important del segle XX per rebre a Cannes la Palma d’Or honorífica del cinquantenari. Amb motiu del seu centenari iniciem el que serà el gran cicle de l’estiu, què es perllongarà fins a finals d’agost.
Vídeo
Programme
Trollflöjten, amb presentació a càrrec de Katinka Faragó el dimarts 12
Katinka Faragó ha estat anomenada sovint 'la mà dreta' de Bergman, perquè des que es van conèìxer en el rodatge de 'Kvinnodröm', el 1955, aquesta script i productora va mantenir una relació de més de trenta anys amb el mestre suec. Ella és la convidada de luxe a presentar la retrospectiva amb què celebrem el centenari d'Ingmar Bergman a la Filmoteca.
Classe magistral de Katinka Faragó
Katinka Faragó i Ingmar Bergman es van conèixer el 1955 en el rodatge de 'Kvinnodröm', i des d'aleshores, van mantenir una relació de més de trenta anys. La script de Bergman el defineix com “el cineasta més disciplinat i humil amb qui he treballat”.
Höstsonaten, amb presentació a càrrec de Katinka Faragó el dimecres 13
La productora i script sueca Katinka Faragó, qualificada per molts com 'la mà dreta' d'Ingmar Bergman, presenta aquest film que va unir el cineasta amb l'actriu que compartia el seu cognom: Ingrid Bergman.
Sommarlek
Jocs d'estiu
“La importància de 'Jocs d'estiu' en relació amb les primeres pel·lícules de Bergman resulta evident a primera vista: aquest film continua i desenvolupa el tema de la joventut i la vulnerabilitat de la innocència, que tant preocupa el nostre director” (Robin Wood).
Kris
Crisi
Un melodrama entorn dels problemes d’una noia que viu un doble conflicte: d’una banda, és objecte de disputa entre la seva mare adoptiva i la biològica; de l’altra, és objecte de desig per part de l’amant de la seva mare.
Hamnstad, amb presentació a càrrec de Jordi Puigdomènech el dimarts 19
Jordi Puigdomènech, autor del llibre 'Ingmar Bergman. El último existencialista' (Ediciones JC) ens presenta aquest exemple de crítica social neorealista.
Fängelse
Presó
Un professor de matemàtiques visita un antic deixeble, ara director de cinema, i li proposa fer una pel·lícula sobre el diable i l’infern.
Törst
La sed
“Com Presó, el film revela el començament de Bergman, que emergeix des del seu aprenentatge. Crea un món modern, centrat en les relacions conjugals i posant un nou èmfasi en les dones i els seus punts de vista" (Robert Emmet Long).
Till Glädje
Cap a la felicitat
Un violinista que ha perdut la dona i un fill recorda els moments més importants de la seva vida i els problemes del seu matrimoni.
Kvinnors Väntan
Tres dones
Quatre dones esperen que els seus marits arribin a casa. Tres d’elles ens explicaran les seves vivències, mentre que la quarta s’hi nega.
Den goda viljan
Les millors intencions
Bille August va escollir un guió d'Ingmar Bergman ("Pelle el Conquistador') per bolcar en imatges els anys de joventut dels seus pares.
Nära livet
Al llindar de la vida
Tres dones coincideixen a la mateixa habitació d’un hospital. Totes tres presenten un nexe comú: les seves expectatives i reflexions entorn de la seva maternitat.
Gycklarnas afton
Noche de circo
Un melodrama existencialista, necessàriament pessimista, negre, ambientat en el món poètic -d’una poètica grisa- del circ.
Sommarnattens Leende, amb presentació a càrrec de Jordi Puigdomènech el dijous 12
Jordi Puigdomènech, autor de la biografia 'Ingmar Bergman. El último existencialista' (Ediciones JC) ens presenta aquest film en què apareixen algunes de les constants de cineasta suec.
Nattvardsgärterna
Els combregants
Un pastor protestant que ha perdut la dona s’interroga sobre l’existència de Déu. 'Els combregants' constitueix el segon capítol d’un tríptic que, amb 'A través del mirall' i 'El silenci', ha estat definit com la trilogia sobre el silenci de Déu. Bergman també els defineix com a films de cambra en relació amb un tipus de música que va inspirar l’estil del seu mestre teatral, August Strindberg.
För att inte tala om alla dessa kvinnor
Aquestes dones!
Aquest film, amb el qual Bergman va voler homenatjar el seu admirat Fellini, és el primer que el cineasta va rodar en color.
Riten
El ritu
Aquesta pel·lícula és un treball per a la televisió sueca, rodat durant nou dies del 1967 amb mitjans escassos i no exhibit fins al 1969.
Bildmakarna
Creadors d'imatges
Victor Sjöström, el gran director de cinema suec, es reuneix amb la primera dona guanyadora del Premi Nobel de Literatura, Selma Lagerlöf, i li mostra algunes escenes de La carreta fantasma, que adapta un dels seus llibres.
Fårödokument
El primer documental d’Ingmar Bergman. Poc després d’haver construït una casa a Farö, una illa del mar Bàltic, Bergman, molt impressionat per la gent que hi vivia, va sentir la necessitat de documentar la seva vida quotidiana.
Kvinnodröm
Sueños
“Sospito que Bergman va escriure Sueños més que res per tornar a treballar amb Dahlbeck i Andersson, que ja havien interpretat la seva pel·lícula anterior. Bergman sembla haver escrit el film d’acord amb el contrast entre les personalitats d’ambdues actrius" (Robin Wood).
Beröringen
Els corcs
Una dona, casada i amb dos fills, es troba en la disjuntiva d’escollir entre la rutina-seguretat del seu matrimoni i els aires de llibertat-inseguretat representats per un tercer personatge, l’amant pel qual se sent atreta.
Ansiktet
El rostro
La companyia teatral d’un hipnotitzador arriba a la propietat d’un cònsol ric que està reunit amb els seus convidats, un dels qual no creu en els suposats poders de la hipnosi.
Såsom i en spegel
Como en un espejo
“Es tracta de la primera obra de cambra i apunta cap a Persona. Havia pres la decisió de reduir. Això es manifesta ja en la primera imatge: quatre persones sorgeixen d’un mar, vinguts d’enlloc" (Ingmar Bergman).
Ansikte mot ansikte
Cara a cara
Una psicòloga entra en una greu crisi emocional en la qual tenen un paper important alguns éssers del seu passat que se li apareixen com a fantasmes o en somnis estranys.
Söndagsbarn
Nens del diumenge
Un guió d’Ingmar Bergman que evoca la seva infantesa, especialment la relació difícil amb el pare i també amb el germà gran, i totes les coses que van passar en un estiu molt especial, el del 1926, quan el director tenia vuit anys.
Sessió doble: 'Daniel' i 'Minnet av Ingmar Bergman'
Dos films que ens mostren la imatge més familiar d'Ingmar Bergman, la més propera.
Vargtimmen
La hora del lobo
L’hora del llop és la que precedeix l’alba. És també l’hora en què les angoixes s’apoderen dels insomnes i en què els fantasmes i els dimonis es fan amos de la nit. Amb un rigor d’anàlisi realista, Bergman s’endinsa en aquesta atmosfera fantàstica amb resultats òptims.
Efter repetitionem
Després de l'assaig
El llargmetratge mostra com, després d’un assaig de l’obra 'El somni' de Strindberg, el director i els actors es queden a l’escenari per parlar de diferents problemes que els afecten. És un film que resumeix perfectament la passió pel teatre del director suec.
Skammen
La vergüenza
L’illa de Bergman i els personatges aïllats sentint, però, el pes d’una societat i una guerra exteriors. Melodrama dens i aspre, desesperat. Moltes més coses hi podeu veure, al film, un dels més complexos de l’autor.
En passion
Pasión
Un film que tanca un moment imprescindible en l’obra de Bergman. És la lògica conseqüència de l’exploració del rostre i la persona ja presents a 'Persona' i 'La vergüenza'. Hi torna a haver l’illa, l’angoixa, l’hermetisme i l’eix metafísic. I l’enigma, és clar.
Scener ur ett äktenskap
Secretos de un matrimonio (sèrie de televisió)
La crisi d’un matrimoni. Un fet habitual. Però poques vegades el cinema ha penetrat amb tanta intensitat en el tema, sense més eines que les essencials: un parell d’actors, un menjador i una conversa quotidiana, per exemple.
Das Schlangenei
L'ou de la serp
Un trapezista jueu de qui s’ha suïcidat un germà ha de bregar amb una societat en crisi.
Aus dem Leben der Marionetten
De la vida de las marionetas
A partir de l’assassinat d’una prostituta a mans d’un client, Bergman reconstrueix la vida de l’assassí com si es tractés d’un trencaclosques en què totes les peces han d’encaixar perfectament.
Farö-Dokument 1979
Documento sobre Farö 1979
Deu anys després d’haver rodat un primer documental a l’illa de Farö, i amb el mateix destí televisiu, Bergman torna a passejar la seva càmera pel lloc on va viure des de mitjan anys seixanta, on va muntar un petit estudi i una sala de cinema, i on va rodar part de les seves pel·lícules.
Dokument Fanny och Alexander
Per iniciativa pròpia, Bergman va decidir mostrar “el film darrere el film”, és a dir, tot el que s’amaga darrere el resultat final i públic d’un film; en aquest cas 'Fanny i Alexander'. Un document inapreciable per poder conèixer el mètode de treball del director suec.
Fanny och Alexander (sèrie de televisió)
Fanny y Alexander (sèrie de televisió)
Bergman va presentar Fanny och Alexander com la seva última creació per a la pantalla gran.