Considerat durant anys un outsider amb una carrera irregular, avui ningú ja no discuteix el mestratge de Nicholas Ray (Wisconsin,1911 - Nova York, 1979), un creador magnífic i turmentat que sempre es va considerar un estrany a Hollywood, i de qui Godard va dir que encarnava “le cinéma et rien que le cinéma”.
Amb westerns que trencaven estereotips de gènere (Johnny Guitar) o melodrames pioners a l’hora de plantejar l’etern conflicte generacional (Rebel Without a Cause), la carrera de Ray està relacionada amb els avatars d’una societat marcada per la Gran Depressió i la guerra, i en evident procés de transformació.
Amb una obra d’inspiració essencialment lírica es va erigir, a la dècada dels cinquanta, en el portaveu més eloqüent de la soledat, l’individualisme rebel, el desarrelament i l’angoixa existencial.
Els seus personatges són sensibles, fràgils i vulnerables –encara que es diguin John Wayne, Humphrey Bogart, Robert Ryan o Sterling Hayden-, protagonistes de relats tràgics, romàntics, desesperats, inusualment intensos i amb la figura humana com a epicentre d’entorns crispats i violents que Ray presenta amb una gran sofisticació formal, a mig camí entre el classicisme i la modernitat.
Programa
