Ciclo
Nascut a la Geòrgia soviètica, Otar Iosseliani (Tbilisi, 1934-2023) es llicencia en piano, direcció d’orquestra i composició, però després d’estudiar a l’escola de cinema VGIK de Moscou es decanta pel setè art. Els seus primers treballs li provoquen problemes amb els censors, els quals desconfien de la seva poderosa originalitat, tant en la narració com en el retrat de personatges. El 1984, reconegut a escala internacional, decideix establir-se a França, on segueix desplegant una mirada subtilment irònica i sorneguera de les absurditats de la vida, sovint en clau de comèdies corals naturalistes amb lleugers tocs surrealistes, que exploren dinàmiques socials comunals.
Amb la salvaguarda de l’art de viure com a doctrina, afirma que la cultura és “asseure’s al voltant d’una taula, dir a la gent coses agradables, beure i cantar junts”. La seva obra, hereva del cinema mut i amb ressonàncies de René Clair, Luis Buñuel i Jacques Tati, prioritza el retrat de personatges, d’objectes, de llocs i de tradicions per sobre de la narració convencional, i és divertida i crítica, lúcida i lírica, antiautoritària i anticonformista.