Ficha técnica
El jove timbaler d’una orquestra simfònica ha agafat el costum d’arribar sempre a l’últim moment. Potser l’acaben acomiadant, però ell és un noi molt ocupat que, entre les noies, els amics, la recerca de coneixements i algunes obligacions familiars, es passa el dia amunt i avall sense fer res.
“El film mostra el plaer d’estar sotmès a l’atzar. Tot depèn de l’atzar: hi ha gerros que es tomben, teules que es precipiten, forats a l’escenari on el personatge corre el risc de caure… No hi ha res de nou, en això: és una idea eclesiàstica. Però dona plaer realitzar-ho, com si fossis un demiürg a la superfície d’un film, organitzant el món i purificant-lo. És l’essencial de la nostra vida sobre la Terra, i el fet important és que l’atzar ho regeix tot” (Otar Iosseliani).