Luchino Visconti · 1969 · 164'
“La caiguda dels déus de l’acer —i, alhora, la d’Alemanya— adquireix per a Visconti tonalitats de ritual mortuori i es desenvolupa en un ambient tancat, opressiu i fúnebre, amb preponderància de les escenes nocturnes. Amb el seu habitual domini dels recursos dramàtics, Visconti escull com a marc del malson nazi els salons d’un immens palau, teatralment il·luminat, i hi crea un al·lucinant huis clos de reminiscències sartrianes (en el qual, com en l’original, els uns són l’“infern” dels altres)” (Rafael Miret).
Amb la col·laboració de: