Ciclo
Aristòcrata i comunista, homosexual i catòlic... La vida del director d’òpera, de teatre i de cinema Luchino Visconti (Milà, 1906 - Roma, 1976) va ser paradoxal en si mateixa. Això no obstant, aquestes suposades contradiccions el van enriquir i van ser el motor de la seva obra. L’educació principesca que va rebre, sumada a la seva inclinació marxista, li va permetre conjugar el refinament de la gran cultura europea amb una postura políticament combativa.
Tot i la seva constància en la recerca de la bellesa a través d’una posada en escena exquisida, i en temes com la família, la passió o l’ambició, la seva filmografia també té dues parts ben diferenciades. La primera esdevé un retrat sociològic imponent de la Itàlia dels pobres de postguerra i s’inscriu amb lletres d’or en el Neorealisme de tendència marxista, corrent que enceta ell mateix amb Ossessione.
Senso inicia el segon gran bloc de la seva obra, més estilitzat i fastuós, i presidit per revolucions o canvis de la Història mitjançant els quals reflexiona amb nostàlgia sobre la decadència de la seva pròpia classe social.
Una obra que, en conjunt, el situa com un dels grans creadors del segle XX.
Amb la col·laboració de: