Ficha técnica
Un retrat calidoscòpic de París i els parisencs durant el maig del 62. La ciutat viu la primavera de pau després de la Guerra d’Algèria.
El film té dues parts. A la primera els entrevistats parlen de la seva vida i de les seves preocupacions quotidianes, a la segona el pols de l’actualitat política es fa més explícit. És el film de Marker que més s’apropa al cinema directe.
“Ens hem trobat amb homes lliures. A ells els hem dedicat la part més important del film: a aquells que són capaços de preguntar-se, de negar, de comprometre’s, de reflexionar o, simplement, d’estimar. No és que no tinguessin contradiccions ni errors, però avancen amb els seus errors, i la veritat pot ser que no sigui l’objectiu, tot i que potser és el camí. Però ens hem trobat amb d’altres, molts, sobre els quals s’atura la mirada del presoner, una mica incrèdula, perquè, en ells, la presó és a l’interior” (Chris Marker).