Ficha técnica
Un cineasta lloga un apartament amb l’objectiu d’escriure un guió, però acabarà —fascinat per la bellesa d’una veïna— sent un militant actiu d’una causa social. Tavernier és ara un poeta que posa un bri d’ironia a la mirada, una distància que és la marca de l’escepticisme, com qui diu a un pas de Ferreri.
L’única col·laboració entre el cineasta i Michel Piccoli és aquest drama que evoca la difícil relació entre llogaters i propietaris.
“Piccoli va estar atent, molt professional, però no vaig poder establir cap contacte real amb ell, sens dubte perquè jo no tenia el seu gust per la burla. És culpa meva. Per timidesa ho vaig deixar passar, tot i que em va donar tot allò que li vaig demanar i li tinc una gran admiració, des de Le mépris fins a Rafles sur la ville, on està formidable” (Bertrand Tavernier).