Ficha técnica
En un peculiar, i en el seu moment escandalós, intent per mostrar i analitzar els nivells més primaris de l’ésser humà, Ferreri reuneix els personatges d’aquest film entorn d’un àpat orgiàstic i inacabable, en què la gola i el sexe perden bona part dels seus components culturals.
Amb l’ajut de Rafael Azcona en el guió, Ferreri construeix una metàfora sobre la decadència de la nostra civilització, que el director va continuar en films posteriors com Adiós al macho o El futuro es mujer. Amb aquest film Piccoli —actor i coproductor— es desfà definitivament dels papers de seductor.
“Vam pensar que estàvem fent una pel·lícula divertida. Va ser quan va acabar que ens vam adonar que es tractava d’una pel·lícula d’una gran vilesa que condemnava certs individus molt concrets. Vam pensar que espantaria la gent” (Michel Piccoli).