Pablo García Canga. Curtmetratges (II) | DIES CURTS

Retrato en dos tiempos

Pablo García Canga, 2014. Int.: José Juan Rodríguez, Chloé Chevalier, Aitor Allué, Julia Mattei. França-Espanya. VOSE. 49’. Arxiu digital.

Una noia francesa a Madrid. Una trobada amb un noi. Una desaparició. Torna dos anys més tard. Una trobada amb un altre noi. O és el mateix?

De l’amitié

Pablo García Canga, 2018. Int.: Chloé Chevalier, Alexander Cole, Maxime Kerzanet, Sylvain Sounier. França-Espanya. VOSE. 30’. Arxiu digital.

Un, després dos, després tres, després dos, després un, després zero. De l’amistat, de l’amor, de la memòria, de l’oblit. I una mica de la democràcia, també.

Resulta fascinant pensar que els textos, els llibres o les pel·lícules es creen en un context i un moment determinats, però que un cop projectades i llegides prenen vides i camins infinits depenent de les mans a les quals vagin a parar. Pablo García Canga és un cineasta que també escriu, pensa, programa i parla de cinema quan en té ocasió. Les seves pel·lícules poden néixer i créixer amb un article, de vegades amb una pel·lícula antiga, de vegades amb una carta o la història que algú li ha explicat de passada. Tot i que ell sembla estar sempre prestant l’atenció que es mereixen les coses més subtils.

Podem pensar que és un cineasta de la paraula, un guionista avesat als diàlegs i que domina l’escriptura, però en el seu cinema també hi trobem cossos, mans, gestos i espais amb els quals ens acostem a entendre què significa estimar, trobar-se, perdre’s i, en definitiva, sentir.

García Canga ens acompanyarà amb la seva presència en tres sessions de passi únic on es podrà veure tota la seva obra com a director, des dels seus inicis abans de començar l’escola de cinema fins a les darreres i reconegudes creacions. Una oportunitat única per conèixer i dialogar amb aquest cineasta nascut a Madrid el 1981 i diplomat en direcció de cinema per La Fémis, l’Escola Nacional Superior de Cinema de França. A més a més, Pablo García Canga ha treballat com a traductor i escriu per a revistes de cinema com Lumière i llibres col·lectius. L’any 2020, es publica el seu darrer llibre, Ozu, multitudes, que aprofitarà per presentar en un acte especial a la Biblioteca del Cinema.