Theo Angelopoulos · 1988 · 127'
Dos nens se’n van de casa en un viatge a través de Grècia a la recerca d’un pare desconegut per a ells. Segons Angelopoulos “és un conte de fades, amb la barreja entre el que és real i el que és imaginari, característica d’aquests contes. Fins i tot al final la pel·lícula manté una estructura de conte, oberta. No veig res de realista en el film. Podríem dir que tot pot ser real i imaginari alhora”.
“La Grècia d’Angelopoulos no és pas solar; és humida, plujosa, fins i tot amb neu, ofegada per una boira (la del títol) que dona a totes les coses uns contorns imprecisos, unes perspectives fugisseres. Els paisatges del cineasta són estats d’ànim” (Jean A. Gili).