Venga a prendere il caffè....da noi

Una commedia all'italiana que satiritza els costums provincians però amb una amargor de fons que dilueix el factor humorístic. La nova permissivitat dels anys setanta va dotar el film d'escenes de gran tensió sexual.

Alberto Lattuada és un cineasta inclassificable. Del fresc «cal·ligràfic» al drama neorrealista, del melodrama popular al relat d'aventures, la seva mirada voraç i inquieta –una de les més punxants de tota la història del cinema italià– li porta per fi a experimentar en els territoris relliscosos de la comèdia grotesca. Venga a prendere il caffè....da noi (1970), juntament amb Mafioso (1962) i Oh, Serafina! (1976), és, en aquest sentit, una de les seves pel·lícules més notables. La que aconsegueix aconseguir un equilibri perfecte entre els humors corrosius, i al mateix temps discrets, del gran Piero Chiara –el més espavilat dels fustigadors lacustres– i l'esperit cochon, subversivament hedonista, propi de l'esteta gastrònom-erotòman que llança la pedra i refusa amagar la mà.

Valerio Carando