Porte aperte

"El jutge rebutja la pena de mort per les mateixes raons per les quals rebutja el règim. Aquesta relació, subtil però no indirecta, entre delicte i feixisme és l'element clau, tant de la novel·la de Leonardo Sciascia en què es basa el film com del film d'Amelio. No es podia explicar millor i amb tanta economia de mitjans expressius. El film és bell perquè no fa cap concessió al localisme, tan típic a Sicília. Ans el contrari, manté el to d'austeritat, gairebé més d'assaig que de novel·la històrica. En un Palerm pobre, buit i provincià destaca la injustícia radical de la pena de mort, gràcies a la qual, a partir d'aleshores i a tota Itàlia, es podrà dormir tranquil, amb les portes obertes" (Alberto Moravia).