Amelio és hereu d’una tradició de cinema crític i amb consciència social. Com Rossellini, va d’un cantó a l’altre d’Itàlia per posar el seu discurs davant dels ulls d’un país que sembla cec a les seves responsabilitats; com Bertolucci, no dubta a barrejar poesia i política; com Pasolini, s’interessa pels marginats o els menystinguts.
Abans de debutar a la gran pantalla, Gianni Amelio tenia una molt bona trajectòria com a autor de documentals, ficcions o assajos per a la televisió. Procurem presentar-ne els més significatius. El conjunt resultant és l’obra d’un cineasta que renova una tradició al mateix temps que li dóna continuïtat. Amelio ha sabut continuar fent existir el cinema italià durant els anys vuitanta i noranta, quan semblava que l’èxit progressiu del berlusconisme acabava amb una tradició gloriosa. Amb alguns altres, Amelio ha viscut -i ha treballat- per salvar-nos les imatges.
Agraïments: Cinecittà Luce, Cineteca de Bologna.
Amb la col·laboració de
Programa
