Ficha técnica
Saraband recupera els dos protagonistes de 'Secretos de un matrimonio' (1973), trenta anys després.
“L’últim film de Bergman, el seu testament definitiu, l’obra confessional darrere d’un creador que als vuitanta-set anys roman com la veu que ha depurat gran part de la nostra cultural occidental, i qui millor ha mirat el rostre humà.
Saraband és un altre dels seus treballs per a la televisió (vint des del 1957), i una altra vegada conjumina les nobles arts de l’esperit: la novel·la del segle XIX, el teatre eslau, el cinema de l’angoixa de Hitchcock i la música minimalista del barroc. Les imponents explosions del dia i de la nit, l’aparença i l’interior, el present educat en els terrors del passat, el retret, la soledat, la impossible autosuficiència, la cara i l’ànima, s’abracen i flueixen a través de la més bella, difícil i per tant lliure de les obres musicals: la sarabanda de la Suite per a violoncel número 5 en do menor de Johann Sebastian Bach.
Mai no vaig tenir tan clar que cinema i música són el mateix, el mateix crit, el mateix xiuxiueig, el mateix rictus, passions afins, creacions de i per al temps, el mateix lapsus que em convenç davant la imminent desaparició. Bergman s’acomiada florint de nou: després de la fuga que és tota una vida, Saraband és un da capo terminant i determinant, la més ingènua i jove de les òperes primes greus d’aquest misteri anomenat vida, que és renaixement constant” (Àlex Gorina).