The Tree of Life

Les opinions més sàvies dedicades al film, publicades just després de la seva estrena, mostraven una veritable divisió de la crítica: per una banda la veu dels qui l’han considerat una obra mestra, i han destacat l’elecció de Malick, la capacitat i la voluntat d’atrevir-se, renovar i experimentar –llegint això pot semblar que en certa manera transcendeix el seu cinema i encarna la seva essència més profunda-i d’altra banda, l’opinió d’aquells qui l’han considerat massa ambiciós en aquesta titànica temptativa de representar, sense metàfores o filtres, una veritable i pròpia cosmogonia.

Sens dubte i més que en els films anteriors, Malick es mou en un espai descaradament poètic i antinarratiu, s’encarrega de prendre el risc de confrontar-se amb la representació de qualsevol cosa d’importància incommensurable (el naixement de la vida a la terra), s’uneix sense solució en una ficció i “documental” i adopta un llenguatge híbrid i en certa manera un sentit anòmal, donant poques concessions als espectadors; The tree of life és, en resum, un film anàrquic a la seva manera, alliberat i desvinculat de gairebé tot tipus de “norma” (respecte a la gramàtica del llenguatge fílmic així com per la temàtica i el contingut), amb tots els pros i contres que pugui tenir.

Allò que més desorienta i en alguns casos – a jutjar per quan ha estat escrit el film- inclús resulta irritant i presumptuós, és el fet que escull juxtaposar dues dimensions, dos arguments, dues realitats completament diferents i distants l’una de l’altra. En el bé i en el mal. El punt on es recolza el film està en definitiva en la consistència, en un espai únic de dos elements de la natura indiscutiblement diferents. Afirmar aquesta coexistència, sigui forçada o gratuïta, que manca d’harmonia i s’esforça a trobar un principi de cohesió, significa no comprendre completament la substància del discurs –tampoc s’ha d’observar de manera obscura- que es troba en el cor del film. Els elements temàtics que apareixen en escena no són, de fet, simplement de signes diversos, sinó de signes oposats, i d’alguna manera complementaris, tal com se suggereix: l’infinitament petit i l’infinitament gran. Això és el binomi de Malick, o en certa manera un oxímoron.

El naixement d’un infant, un petit miracle, davant del naixement de la vida a la terra, el miracle per excel·lència. Però no és tan sols això: l'estructura dicotòmica i doble impregna tot el film, dins i fora de dos mons descrits (el Texas dels anys cinquanta i els paisatges primordials del nostre “acabat de néixer” planeta). Els protagonistes, el senyor i la senyora O’Brien (Brad Pitt i Jessica Chastain), encarnen dues maneres oposades de viure la vida, que –com després es veurà aprofundit- coincideixen respectivament amb el concepte de gràcia (la mare) i de natura (el pare). De nou, el miracle de la vida és associat – com un raig de foscor, com un component “negatiu” i innecessari – a la tragèdia incommensurable de la mort. En certa manera tot el film sencer pot considerar-se com una temptativa dolorosa de part del protagonista Jack (Sean Penn) –el primogènit dels O’Brien – de confrontar-se i conciliar-se amb l’abisme del record de la mort del germà.

Pagliara, Arianna. Terrence Malick. Il sogno del Minotauro. Cesena: Historica edizioni, 2016.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Alion, Yves. Les coups de coeur de la rédaction. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 584 (juin 2011), pàg. 118,121,126-127.
• El árbol de la vida (The Tree of Life)(BD). Madrid: Tripictures, DL 2011.
• Aspe, Bernard. De l'origine radicale des choses. “Cahiers du Cinéma”, núm. 673 (déc. 2011), pàg. 20-23.
• Atkinson, Michael. The tree of life. “Sight & Sound” vol. 21, núm.8 (Aug. 2011), pàg. 79.
• B, Benjamin. Entretien avec les collaborateurs de The tree of life: questions cosmiques. “Positif”, núm. 625 (mars 2013), pàg. 20-25.
• Baron, Anne-Marie. Terrence Malick, ou le sublime métaphysique de la Bible. “CinémAction”, núm. 160 (sept. 2016), pàg. 182-189.
• Béghin, Cyril. À l'origine. “Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 6-9.
• Béghin, Cyril. Comme des éclairs: Mark Yoshikawa, monteur. “Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 20-22.
• Béghin, Cyril. Un grain de pixel. “Cahiers du Cinéma”, núm. 672 (nov. 2011), pàg. 14-16.
• Casas, Quim. Terrence Malick: otras voces, otros ámbitos. “Dirigido por”, núm. 414 (sept. 2011), pàg. 30-40.
• Delorme, Stéphane. Jack Fisk, directeur artistique. “Cahiers du Cinéma” núm. 668 (juin 2011), pàg. 25.
• Delorme, Stéphane. Autour du geste. “Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 10-11.
• Dewaële, Larry. Renaissance américaine: The tree of life. “Positif”, núm. 609 (nov. 2011), pàg. 76-81.
• Événement: Terrence Malick.“Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 5-31.
• Fernández Valentí, Tomás. El árbol de la vida: historia de una familia. “Imágenes de actualidad”, núm. 316 (sept. 2011), pàg. 50-53.
• Fraisse, Philippe. The tree of life: exubérance, c'est beauté. “Positif”, núm. 605-606 (juil-août 2011), pàg. 118-120.
• Gran angular: El árbol de la vida. “Cahiers du cinema España”, núm. 48 (sept. 2011), pàg. 6-27.
• Henry, Michael. Entretien avec Jessica Chastain: la voie de la grâce et le voie de la nature. “Positif”, núm. 611 (janv. 2012), pàg. 22-26.
•  Macnab, Geoffrey. The light fantastic. “Sight & Sound” vol. 21, núm. 7 (July 2011), pàg. 22-23.
• Malausa, Vincent; Tessé, Jean-Philippe .Lancer des torpilles: Emmanuel Lubezki, chef opérateur. “Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 14-19.
• Mathis, Alexandre. Terrence Malick et l'Amérique. Levallois-Perret: Playlist Society, cop. 2015.
• Padrol, Joan. Banda sonora. “Dirigido por”, núm. 416 (nov. 2011), pàg. 96-97.
• Pagliara, Arianna. Terrence Malick. Il sogno del Minotauro. Cesena: Historica edizioni, 2016.
• Roig, Marc. El árbol de la vida: drama autobiográfico. “Imágenes de actualidad”, núm. 317 (oct. 2011), pàg. 119.
• Roux, Baptiste. Le retour en grâces de la nature. “Positif”, núm. 616 (juin 2012), pàg. 66-70.
• Sánchez, Sergi. El árbol de la vida. “Fotogramas”, núm. 2015 (sept. 2011), pàg. 14.
• Tessé, Jean-Philippe. Compositeur de cinéma: entretien avec Alexandre Desplat. “Cahiers du Cinéma”, núm. 667, (mai 2011), pàg. 24-28,30-31.
• Tessé, Jean-Philippe. Entre hasard et perfection: Brad Pitt, acteur et producteur. “Cahiers du Cinéma” núm. 668 (juin 2011), pàg. 26-27.
• Tessé, Jean-Philippe. Le plan malickien. “Cahiers du Cinéma”, núm. 668 (juin 2011), pàg. 12-13.
• Yáñez Murillo, Manu. El enigma Malick. “Fotogramas”, núm. 2015 (sept. 2011), pàg. 104-107.