Le Pont du Nord

Un altre cop, la ciutat és París i ningú ens l'ha ensenyada tan maca com ho ha fet Rivette. És difícil imaginar-se Rivette en un altre país o en una altra ciutat. París i ell semblen inseparables. Des de Paris nous appartient fins a la trilogia de "Filles del foc" (Duelle, Noroit, Merry-go-around), Rivette ha explorat aquest carrer o aquella plaça, una escala a Pigalle, un pont al Sena, la Plaça Denfert-Rochereau o l'Arc de Triomf. La ciutat és un laberint (el metro, el clavegueram, les catacumbes) fet que la investigació de Pont du Nord explora admirablement. També és una trampa mortal (objectiu amb el que es va idear originàriament els laberints) i l'heroïna, Marie (Bulle Ogier) trobarà el seu Minotaure al bell mig.

Els dos principals punts d'encreuament per Rivette són la ciutat i el cinema. París, la ciutat per excel•lència, és un laberint on serpentegen passatges subterranis, un centre financer internacional, la seu del govern on tota de mena d’assumptes queden amagats. Els retalls que es troben en el maletí es refereixen a notícies reals de la política francesa, on la veritat pot ser tan estranya com la ficció. No és d'estranyar que les primeres paraules de Baptiste mentre s'ajusta de forma segura les seves ulleres siguin, "Això és entre tu i jo, Babilònia!" I el seu viatge de quatre dies a través de la ciutat amb Marie prendrà proporcions èpiques. El seu viatge d'iniciació s'assembla a la recerca de Perceval del Sant Grial (primer paper de Pascale Ogier va ser el Perceval d'Eric Rohmer): Marie i Baptiste, uns moderns Quixot i Sancho Panza.

Si la "ciutat com a protagonista" en un ritual de màgia, mort i misteri és un dels aspectes fonamentals de Pont du Nord, un segon és la pel•lícula en ella mateixa. La implicació de Rivette a banda de la producció cinematogràfica és ben coneguda, per exemple, la seva direcció editorial de la revista Cahiers du cinéma als anys seixanta. Però altres aspectes de la personalitat de Rivette segueixen sent tan críptics com els dels seus personatges. És un home que després de trenta anys segueix veient tres pel•lícules al dia. Conseqüentment, no és sorprenent que Pont du Nord es refereixi a les pel•lícules/ cinema d’una manera tan directa, no només per les referències específiques a altres textos fílmics, sinó més aviat per les al•lusions en el procés de fabricació de pel•lícules i el que es porta a terme en el misteri, aventura i màgia. En aquest sentit, la "casa de la ficció" de Celine i Julie vot en bateau pot ser vista com la base sobre la qual s'ha erigit Pont du Nord.

Les al•lusions a altres pel•lícules abunden. Marie envia una postal a un amic a la presó, Mathieu Doinel. Un cartell de Kagemusha (Akira Kurosawa, 1980) és gairebé estripat per Baptiste. Un dels Maxes que té una semblança sorprenent amb Anthony Perkins és trobat mort amb una perruca. Baptiste i Marie buiden la cartera al pont de Bir-Hakeim, que s'està convertint en una icona després de pel•lícules com Il conformista (Bernardo Bertolucci, 1970), Ultimo tango a Parigi (Bernardo Bertolucci, 1972), Der Amerikanische Freund (Wim Wenders, 1977), etc Aquestes són els senyals més evidents (hi ha altres) d’una ciutat cinematogràficament tan significativa com Hollywood. París és una ciutat de cinema i els seus carrers, els seus monuments. 

Ziolkowski, F. Pont du nord. “Film Quarterly”, vol. 37, núm. 2 (1983-1984). Pàg. 60-63.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Bassan, Raphaël. Le Pont du Nord. “Image et Son”, núm. 370 (mars 1982), pàg. 67-69.
• Carcassonne, Philippe; Goldschmidt, Didier; Tonnerre, J. Jacques Rivette. “Cinématographe”, núm. 76 (mars 1982). Pàg. 33-36.
• Caron, André. Le pont du Nord. “Jeune Cinéma”, núm. 143 (juin 1982). Pàg. 41-42.
• Carrère, Emmanuel. Jetons le fil, et sortons dans la rue. “Positif”, núm. 253 (mars 1982). Pàg. 24-26.
• Champenier, S. Quand Rivette tourne Le pont du Nord. “Cahiers du Cinéma”, núm. 333 (mars 1982). Pàg. 8-11.
• Magny, Joël. Le pont du Nord. “Cinéma 72”, núm. 280 (avril 1982). Pàg. 76-78.
• Nergala, Alain. Rivette, Baptiste et Marie. “Cahiers du Cinéma”, núm 333 (mars 1982). Pàg. 5-7.
• Roberto, Mathieu. Un entretemps. “Vertigo”, núm. 44 (2012). Pàg. 6-12.
• Romney, Jonathan. The mysterious city. “Sight & Sound”, vol. 23, núm. 9 (Sept. 2013). Pàg. 94-95.
• Ziolkowski, F. Pont du nord. “Film Quarterly”, vol. 37, núm. 2 (1983-1984). Pàg. 60-63.