Ciclo

Maig del 68: Pierre Clémenti i altres icones

À l'ombre de la canaille bleue (Pierre Clémenti, 1986)
Positano (Pierre Clémenti, 1969)

10/05/2018 - 31/05/2018

calendario

Cinquanta anys més tard, el famós Maig del 68 es pot mirar des d’una perspectiva històrica (fi del consens democratacristià i comunista nascut del final de la Segona Guerra Mundial i crisi d’ambdós partits), des d’una perspectiva econòmica (accés dels joves al consumisme i la proliferació de veus i opinions), des d’una perspectiva sociològica (el creixent poder juvenil comporta un canvi accelerat de mites i costums: els Beatles, la minifaldilla, Pierre Clémenti o els anticonceptius són referents del que emergeix amb força) o des d’una perspectiva que no sigui la de l’estricta glosa nostàlgica de la utopia i la joventut perduda. El focus no pot limitar-se a les llambordes del Quartier Latin. Cal mirar també a Praga i a Tlatelolco.   

L’escriptor Milan Kundera ho va resumir molt bé: “El Maig del 68 va ser una revolta de la joventut. A la Primavera de Praga, la iniciativa va estar en mans dels adults, que van basar la seva acció en l’experiència històrica i la desil·lusió. El Maig de París va ser una explosió de lirisme revolucionari. La Primavera de Praga va ser l’explosió de l’escepticisme postrevolucionari. El Maig del 68 a París va posar en dubte l’anomenada cultura europea i els seus valors tradicionals. La Primavera de Praga va ser una defensa apassionada de la tradició cultural europea en el seu sentit més ampli i liberal”. Es pot explicar millor?

Amb la col·laboració de

Institut Francès - Barcelona

Programa

À l'ombre de la canaille bleue, amb presentació i col·loqui a càrrec de Balthazar Clémenti el dijous 10
Balthazar Clémenti, fill de Pierre Clémenti i alhora actor, com el seu pare, ens presenta el cicle que dediquem al segon, cineasta i també intèrpret icònic de molts dels films que, en els anys 60 i 70, van representar les aspiracions i contradiccions de les revoltes que van agitar, en aquells anys, la meitat del món.
La voie lactée, amb presentació a càrrec de Balthazar Clémenti el divendres 11
Pierre Clémenti és un dels intèrprets d'aquest film de Luis Buñuel que va sacsejar els fonaments del cinema de narrativa convencional. Balthazar Clémenti, fill de Pierre, ens presenta la primera projecció del film.
Partner
BERNARDO BERTOLUCCI, 1968.
Sessió doble: 'New Old' i 'Soleil'
A banda de la seva carrera com a actor, Pierre Clémenti va dirigir 13 films, dels quals només tres són llargmetratges. Al llarg d'aquest cicle, els seus llargs es podran veure sols o bé acompanyats d'algun dels curts que també va signar. Aquest és el cas d'aquesta sessió.
Sessió triple: 'La cicatrice intérieure', 'Positano' i 'Souvenirs souvenirs'
Conjuguem dos curtmetratges dirigits per Pierre Clémenti amb un dels primers films de Philippe Garrel, en què Clémenti fa un paper petit.
I cannibali
Els canibals
La ciutat de Milà és plena de cadàvers executats pel govern a causa d’una repressió violenta. El poder també ha prohibit que ningú mogui els morts, però una dona desobeeix l’ordre per enterrar el seu germà.
La pacifista
Una periodista de televisió que es declara pacifista s’enamora d’un noi que pertany a un grup extremista.
Sweet Movie
Una apoteosi de la llibertat i l’anarquia creativa pròpies de Makavejev, que ens proposa un collage informal i surrealista, al capdavall una sàtira ferotge de la societat, esquitxada amb nombroses referències cultes —per dir-ho així—, com ara la dels mariners del Potemkin.
Ni olvido, ni perdón
Durant l’estiu del 1968, estudiants provinents de tot Mèxic es van reunir a la capital per exigir democràcia. Els Jocs Olímpics estaven a punt de celebrar-se i el govern, presidit per Gustavo Díaz Ordaz, va oferir una resposta brutal en forma de repressió, que va causar centenars de morts.
L'affiche rouge
Una companyia teatral vol narrar la història del grup Manouchian, format per 23 homes i dones d’arreu del món que, després de lluitar contra els nazis, van ser executats per aquests.
Sessió doble: 'Sprízneni volbou' i 'Praga 68', amb presentació a càrrec de Plàcid Garcia-Planas i Monika Zgustová
La traductora i escriptora Monica Zgustová i el periodista Plàcid García-Planas ens presenten aquests doble sessió que inclou dos documentals sobre la invasió de Praga de 1968 per part de les forces soviètiques i els mesos que van precedir aquesta invasió. El pare de Garcia-Planas va filmar 'Praga 68', un testimoni únic d'aquell moment.
El grito
Del juliol a l’octubre del 1968, abans dels Jocs Olímpics d’aquell any, un grup d’estudiants del Centro Universitario de Estudios Cinematográficos de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic va filmar els esdeveniments del moviment estudiantil. Un testimoni emotiu dels fets que malauradament acabarien amb la massacre tràgica de Tlatelolco.