Internet li va permetre descobrir que el somriure era de Maria de Medeiros, i ell i ella, al cap d’un temps, van acabar intercanviant cartes visuals que ara són un petit film delicat –Entre deux inconnus- en què es parla amb la sinceritat que només és possible entre dos desconeguts que s’agraden.
Maria de Medeiros fa films americans d’èxit –Pulp Fiction–, comèdies metafísiques franceses –Des nouvelles du bon Dieu–, follies surrealistes canadenques –The Saddest Music in the World–, grollers disbarats hispànics –Airbag-, falsos films històrics i d’espionatge –HH, Hitler à Hollywood– i fins i tot dirigeix reconstruccions de fets que van marcar la seva joventut i la de tot un país –Capitaes de abril– i tot ho fa bé i amb delicadesa, ja sigui actuar o dirigir, cantar i parlar en francès, alemany, anglès, italià, castellà, català i el que faci falta. El seu somriure il·luminarà els mesos de gener i febrer a la Filmoteca. Moltes gràcies, Maria!
Amb la col·laboració de
Programa
