Carla Simón connecta la seva filmografia amb la d’altres cineastes que l’han inspirat a Els passos dobles. La tasca imprescindible de les Filmoteques es reivindica en el nou programa De bell nou. La restauració del mes, que arrenca amb la recuperació de ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. Continua el cicle Demà, la revolució. El Colectivo Cine Mujer en context. L’obra completa d’un creador visionari començant per la seva etapa muda: Fritz Lang.
Els passos dobles. Carla Simón
Del 10 al 28 de febrer
Una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies és sens dubte Carla Simón. La cineasta conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula. El cicle permetrà aprofundir en els seus processos creatius a través del diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius. Així, per exemple, el seu darrer film, Romería, es relaciona amb More, on Barbet Schroder narra un idil·li que inspira Simón per imaginar el dels seus pares.
De bell nou. La restauració del mes:
‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman
1, 3, 10 i 27 de febrer
Una finestra mensual per presentar una restauració o remasterització amb la voluntat de retornar a la gran pantalla títols que difícilment hi són vistos en condicions òptimes: clàssics de tots els temps, films oblidats, menystinguts o simplement malmesos. L’acte de veure, i reveure, fa de totes les pel·lícules del passat cinema contemporani. Obre la programació Golden Eighties (1987), l’única comèdia musical de Chantal Akerman, que la definia com “burlesca, tendra, frenètica”. La recuperació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Royale de Bèlgica i la Fondation Chantal Akerman al laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya, a partir dels negatius originals en 35 mm i de la mescla de so original sota la supervisió de Luc Benhamou, director de fotografia de la pel·lícula i col·laborador habitual de la cineasta.
El Colectivo Cine Mujer en context
Amb el comissariat de Karina Solórzano, aquest cicle reconstrueix un passatge del cinema polític, feminista i militant que es feia a l’Amèrica Llatina cinc dècades enrere. El Colectivo Cine Mujer, actiu a Mèxic entre 1975 i el 1987, va abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder, en pel·lícules fetes en 16 mm de manera col·lectiva. El cicle planteja una lectura històrica amb ressonàncies i diferències d’aquestes produccions amb d’altres de properes, com El mundo de la mujer (María Luisa Bemberg, 1972), una pel·lícula clau per pensar el feminisme argentí de l’època.
Fritz Lang. El període mut
Lang va trobar en el cinema no només un mirall del món, sinó també una forma de coneixement capaç de revelar-ne l’engranatge ocult, un art total que manifesta una profunda inquietud davant la modernitat i que projecta una mirada fascinada i crítica sobre el temps que li va tocar viure. La retrospectiva, que continuarà a l’estiu amb el període sonor, comptarà amb acompanyaments musicals en directe, per mostrar el laboratori d’experimentació formal i moral sense precedents en què el director va convertir el cinema mut, des de la fantasia simbòlica de Der müde Tod (La mort cansada) i l’epopeia mítica de Die Nibelungen fins a la modernitat industrial de Metropolis i el laberint criminal de Dr. Mabuse, der Spieler. El programa arrenca amb els primers títols conservats, com Harakiri (1919).
Exposicions
INTERVAL #1. CINEBOTÀNICA
Amb Cris Neira
L’interval entre dues exposicions obre el temps i l’espai necessaris per introduir-nos al taller del cineasta-jardiner. Projeccions florals i pel·lícules-herbari ompliran la sala on acollirem el procés de realització d’un film col·lectiu en 16mm barrejant eines i habilitats de totes dues pràctiques. Un film sense càmera ni més autoria que la pròpia naturalesa. Un taller adreçat a persones de qualsevol àmbit amb ganes d’apropar-se i explorar altres maneres de fer cinema: la cinebotànica, en què les línies, formes, colors i textures hipnòtiques de la naturalesa regalen un espectacle frenètic ple de macroperspectives i microuniversos.
I també...
El cicle Les golfes convertirà de nou la Filmoteca en una rèplica de les sales que, a les matinades dels anys setanta, projectaven i reivindicaven pel·lícules i rendien així un culte col·lectiu al cinema capaç de sorprendre des dels llocs més inesperats. Enguany la selecció durà la signatura de la crítica Dessirée de Fez, i s’obre amb The Greasy Strangler (Jim Hosking, 2016), una celebració rosa fluorescent del grotesc, el thrash i l’absurd.
Dies curts, el programa que posa en relleu l’expressió de cineastes emergents en el format del curtmetratge, enceta plenament consolidat la setena edició. I ho fa amb les propostes de l’Àlex Sardà, un talent format a l’ESCAC que presentarà tres de les seves peces, inclosa El príncep, guardonada amb el Premi Gaudí.
La Filmoteca també continua aquest febrer la complicitat amb tres cites anuals:
El festival de cinema de no-ficció La Inesperada, amb una selecció de films que comparteixen un eix temàtic, les recreacions del passat en conflicte.
El BCNegra, dedicat enguany al cinema policíac català dels anys cinquanta i seixanta, que feia un retrat indirecte d’un país sota la grisor del franquisme, i que va influenciar de manera decisiva escriptors com Vázquez Montalbán o Andreu Martín.
Projectem les cinc pel·lícules finalistes del Premi LUX del Parlament Europeu, entre les quals hi ha la producció catalana Sorda, d’Eva Libertad. El guardó destaca films de temàtica social i política que giren entorn del respecte i la tolerància i celebren la diversitat cultural.
Premis Goya 2026
Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 40a edició dels Premis Goya aquest 28 de febrer, acollim la projecció dels films nominats a millor pel·lícula, direcció novella i pel·lícula iberoamericana. En el cas de les cinc candidates a millor pel·lícula, gaudirem de la presència dels seus creadors i protagonistes, que es trobaran amb el públic després de la projecció. El detall de les sessions es podrà conèixer a través del web de la Filmoteca al llarg del mes de gener, un cop s’hagin fet públiques les nominacions.
