De l’1 de gener al 8 de febrer de 2026, extensa retrospectiva dedicada a la seva faceta de director de fotografia i també de realitzador de documentals combatius des del seu exili de Cuba, com 'Mauvaise conduite' o 'Nadie escuchaba'. La programació inclou les seves brillants i nombroses incursions en el cinema francès, amb Rohmer entre d'altres, i nordamericà, on va guanyar un Oscar per 'Days of Heaven'.
Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).
La seva oscaritzada obra filmogràfica com a director de fotografia va demostrar que la llum natural podia ser més poderosa que qualsevol tecnologia d’estudi i que la senzillesa tècnica podia convertir-lo en un dels grans mestres de la llum. Home d’una cultura i un art extraordinaris, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Que el seu nom figurés en pel·lícules de Rohmer, Truffaut (a qui ja vam dedicar un monogràfic a l’estiu), Malick, Benton o Schroeder certifica que Almendros tenia, a més de talent, intuïció.
Almendros: director compromès
La retrospectiva recupera també l'obra de Néstor Almendros com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.
Aquesta vessant de la seva trajectòria es veurà en sessions de curtmetratges signats per Almendros, la primera de les quals, el 8 de gener, anirà precedida d’una xerrada a càrrec de Laura Gavaldà, autora de la biografia El retorn de Néstor Almendros.
El 20 de gener es projectarà el documental Mauvaise conduite, que aborda la repressió del règim de Fidel Castro a Cuba, centrant-se en particular en la persecució d’homosexuals, dissidents polítics i intel·lectuals exiliats, així com en les denominades Unidades Militares de Ayuda a la Producción (UMAP). El film es compon fonamentalment de testimonis directes de cubans exiliats.
“Penso que hi ha quelcom essencialment deshonest a buscar l’”artístic” en un documental, sobretot en un tema com aquest. Per aquesta raó prefereixo un estil molt directe, sense adornaments. En aquell moment ens vam posar com a model el documental etnològic practicat per Jean Rouch, els films del qual són senzills, sense artificis” (Néstor Almendros). La presentació anirà a càrrec de Dúnia Gras Miravet, professora de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i comunicació de la Universitat de Barcelona.
Un altre documental programat, Nadie escuchaba, reflecteix la gran desil·lusió d’Almendros amb el règim castrista. Criat a Cuba des de la seva adolescència, Almendros inicialment va creure en la Revolució. Tanmateix, el gir autoritari del règim i la coneixença de presoners polítics cubans víctimes de tortures i maltractaments el van decidir a exiliar-se del país als anys seixanta. Aquest documental sorgeix d'aquest desengany i recull testimonis que van patir la repressió a l’illa. El film no només denuncia el silenci internacional davant la censura a Cuba, sinó que també revela el conflicte íntim d’un artista dividit entre la pàtria i la llibertat.
