Impulsat pel desig d’explorar noves formes d’expressió, l’estrella de Hollywood, Paul Newman, va estudiar direcció escènica a la Universitat Yale i va dirigir algun curtmetratge amateur. Tanmateix, quan va debutar en la direcció de llargmetratges, ho va fer pensant amb la seva esposa, l’oscaritzada actriu Joanne Woodward, a la qual, gairebé no li arribaven projectes després d’haver-se retirat uns anys mentre criava les tres filles que tenien en comú.
Amb Rachel, Rachel, Newman li va proposar a Woodward un paper intensament emocional i introspectiu amb el que l’actriu reflectia les inquietuds de moltes dones de l’època que havien posposat les seves ambicions personals per assumir rols familiars.
L’èxit d’aquest film va confirmar a Newman que era possible dirigir films íntims i personals tot mantenint la integritat artística. Els cinc llargmetratges que va dirigir a continuació van mantenir una relació molt estreta amb la seva vida privada, van consolidar un estil sobri centrat en les emocions contingudes, i van donar continuïtat al protagonisme femení.
En l’any del centenari de Paul Newman, celebrem el mite redescobrint la seva mirada de cineasta.
Programa
