Pensaments
«¿Qué misterioso pensamiento conmueve a las espigas?...»
En quin sentit podem parlar d’aquestes «commocions» que ens colpeixen davant de certs éssers, certs gestos, certs textos, certes coses? Sempre hem dubtat entre dos enfocaments: explicar o comprendre.
Pot ser que intentem ajustar les emocions a una regla determinada: un alfabet, una gramàtica, un diccionari.
O pot ser que ens hi impliquem per «comprendre» —agafar amb— les emocions barrejades. Aquestes emocions ja no pertanyen, aleshores, a un sol subjecte: ja no estan fixes, passen de l’un a l’altre i, en fer-ho, fan de l’aire ambiental un espai que tremola, un «aire commogut».
Programa de la sessió:
Flamenco
Jean-Claude Rousseau, 2024, 5'
El flamenc, més que ballat, és invocat a l’habitació d’un hotel.
Duende y misterio del flamenco,
Edgar Neville, 1952, 75'
Antologia del cante grande i les seves variacions arreu d’Espanya, on es revela la força originària d’aquest art.
Els textos que acompanyen cada sessió del cicle fan referència als textos que introdueixen els àmbits de l’exposició En l’aire commogut… escrits per Georges Didi-Huberman.