La visió extàtica | Curtmetratges Téo Hernández

Nuestra Señora de París 

Direcció - Téo Hernández 

Guió - Téo Hernández 

Música - Jakobois 

Fotografia - Téo Hernández 

Interpretació - Documental 

Producció - França 

Any - 1982 

Fitxa tècnica: L'eau de la Seine 

Direcció - Téo Hernández 

Guió - Téo Hernández 

Fotografia - Téo Hernández 

Interpretació - Documental 

Producció - França 

Any - 1983 

Fitxa tècnica: Pas de ciel 

Direcció - Téo Hernández 

Guió - Téo Hernández 

Fotografia - Téo Hernández 

Interpretació - Documental, Bernardo Montet 

Producció - França 

Any - 1987 

Teo Hernández va ser un mestís originari de Ciudad Hidalgo que, des de l'autoexili a França, va desenvolupar una pràctica cinematogràfica dins d'una comunitat gai i grups contraculturals parisencs cap a finals dels anys seixanta i setanta. A més de ser una figura excepcional del cinema experimental mexicà i francès — el seu treball  ha estat poc exhibit a Mèxic a causa, entre altres coses, de la seva exclusió en les narratives historiogràfiques de l'art i del cinema— Teo Hernández es va dedicar a una obstinada i rigorosa pràctica d'avantguarda inextricablement lligada a la seva vida. A Mèxic va crear el Centre d'Experimentació Cinematogràfica (CEC), entre altres iniciatives artístiques. La rellevància del seu treball cinematogràfic rau en la seva naturalesa experimental i interdisciplinària. Entre la prosa, la filosofia i la poesia, la seva obra revela una rigorosa investigació artística al voltant del moviment, l'espai, el cos i la imatge. Una manera d'endinsar-se en el cinema de Teo Hernández és pretendre, per un instant, que el que veurem no són pel·lícules, sinó actes de màgia. Per a ell, el cinema és una tècnica màgica, una espècie de conjur concertat entre la pel·lícula i el cineasta, la llum i la visió, que permet explorar uns altres ulls, altres oïdes, i, en última instància, altres cossos des dels quals sentir i fins i tot recrear o reescriure el món. Per aquest motiu, no trobem en els seus treballs una "càmera submisa", com l'artista apunta als seus diaris inèdits, una càmera que es limiti a reproduir la realitat i reflectir-la tal com és, sinó exercicis que la desarticulen, que combaten i qüestionen la sensibilitat de les persones i restitueixen el cos com a principi actiu o desig. 

Trilnick, Carlos. Teo Hernández [en línia]. IDIS. Artistas. México. [consulta: 10 de desembre de 2024]. Text sobre l’obra del director. Disponible a: <https://proyectoidis.org/teo-hernandez/ >. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Andrade Ruiz, Neil Mauricio. 4 à 4 MétroBarbès Rochechou’Art (1980-83): el cine experimental de Teo Hernández como práctica corporal. Director de la tesi: Dr. Armando Villegas. Cuernavaca, Morelos: Universidad Autónoma del estado de Morelos, 2021. Disponible a: <http://riaa.uaem.mx/xmlui/bitstream/handle/20.500.12055/2581/AARNZL08T.pdf?sequence=1&isAllowed=y >. 

CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Teo Hernández. “Nuestra Señora de París” per Vanessa Agudo [en línia]. CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: 1 de març de 2021. [consulta: 10 de desembre de 2024]. Comentari sobre “Nuestra Señora de París”. Disponible a: <https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/teo-hernandez-nuestra-senora-de-paris-per-vanessa-agudo/235417. >.  

Teo Hernández Anatomía de la Imagen [en línia]. 12 de maig de 2019. [consulta: 10 de desembre de 2024]. Llibre sobre l’obra de Teo Hernández a la web de Internet Archive. Disponible a: <https://archive.org/details/teo-anatomiadelaimagen/page/n1/mode/2up >. 

Morder, Joseph; Courant, Gérard. Entrevista con Teo Hernández [en línia]. Lumière: 1979. Especial Teo Hernández. [consulta: 10 de desembre de 2024]. Disponible a: <https://www.elumiere.net/especiales/teo/teoentrevista.php >. 

Téo Hernandez: Trois gouttes de mezcal dans une coupe de champagne. Éditions du Centre Pompidou . París: Centre Georges Pompidou, 1997. ISBN: 2-85850-921-2.