Miklós Jancsó (1921-2014).
- Biografia
Poc després de llicenciar-se en Dret, és cridat a files per combatre a la Segona Guerra Mundial i apressat ràpidament per l’exèrcit soviètic. L’any 1951 es diploma en l’Escola Superior d’Art Dramàtic i comença a realitzar noticiaris, curtmetratges i documentals amb una clara influència del cinema realista soviètic.
- Inicis cinematogràfics
Tot i no tractar-se del seu primer llarg, Jancsó considera Oldás És Kotés (Cantata) la seva opera prima, una pel·lícula amb clares influències del cinema de Michelangelo Antonioni.
El seu film Szegénylegények (Els desesperats) és considerat, juntament amb Husa ora, de Zoltan Fabri, i Hideg napok, d'Andras Kovaks, un dels títols fundacionals del nou cinema hongarès.
- Les temàtiques de les seves pel·lícules.
El cineasta hongarès se centra en la relació entre l'ésser humà i la història, tot considerant que des de l’experiència del passat es pot construir un futur en què es minoritzin les errades.
Jancsó analitza minuciosament la convivència entre l'individu (persona o classe social) i el Poder: el diàleg entre dominadors i dominats i entre rebel·lió i repressió amb l’ull posat en l’experiència del socialisme hongarès.
- L'aspecte formal del seu cinema.
L'obra de Miklós Jancsó tracta el paisatge hongarès com a un protagonista més (la materialitat del paisatge). Fa un ús reduïdíssim del diàleg i té preferència pel pla-seqüència, els tràvelings i els zooms.
Jancsó realitza un muntatge interior en l'enquadrament de cada escena creant virtuoses coreografies amb els moviments de càmera i dels intèrprets i desenvolupa una depurada geometria visual desplegada en la posada en escena.
- La manera de treballar de Miklós Jancsó.
El cineasta hongarès va disposar d'un equip de col·laboradors fidels en què es trobaven el guionista Gyula Hernádi i els directors de fotografia Tamás Somló i János Kende.