Ermanno Olmi · 1968 · 105'
Un estudi detallat d’un home de mitjana edat amb dona, família i criada. Quan el seu cap pateix un atac cardíac aquest el succeeix.
El film plasma la sensibilitat del protagonista envers el seu antic cap -a qui no vol ferir- i la resta de la gent que l’envolta.
El 1969, la gran majoria de cineastes haurien estat despietats amb aquest personatge burgès, però Olmi (que va escollir a Brunetto del Vita, que no era actor, per les seves similituds amb el personatge) rebutja jutjar el seu heroi i tracta la seva situació prototípica amb extraordinària tendresa i claredat.
"Olmi observa la gent tal com és i no com li agradaria que fossin" (Gavin Millar).