Mostra Internacional de Films de Dones i retrospectiva de la cineasta cubana Sara Gómez

La 32a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) torna com cada any a la seu històrica de la Filmoteca de Catalunya del 21 al 26 de maig, amb una programació que té les cartografies com a espina dorsal, amb la organització i coordinació de Drac Màgic.

Persistències fílmiques

Habitar és viure o residir en un territori, ocupar un espai, establir-se i posar arrels, encara que també es poden habitar el desplaçament, la memòria, els cossos o els desitjos, vagar-hi i recórrer-los. Què significa fer un espai habitable? Fer-lo amable per a la vida. A través dels ulls de les cineastes seleccionades en aquesta edició habitarem espais i territoris, microcosmos únics i interconnectats.

Les seves mirades fílmiques buscaran il·luminar i reconstruir les zones cegues: espais pixelats i inaccessibles com fronteres i presons, pàgines arrencades dels llibres d’història, desitjos inenarrables que s’escapen a tot relat. Pot el cinema fer més habitable un espai, un cos, un record? Poden les imatges traçar noves cartografies?

El programa “Persistències fílmiques” s’endinsa en l’esperit original de la MIFDB propiciant diàlegs entre pel·lícules de recuperació i peces contemporànies. Els films queden així situats com a punts d’una mateixa constel·lació desplegant noves galàxies d’escenaris interpretatius. La programació es nodreix de peces que desafien el relat de la historiografia tradicional del nord global construint noves històries bastardes.

En aquesta mateixa línia treballa també la retrospectiva de Sara Gómez que organitza la Mostra conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya. També es presenten dues sessions especials adreçades a infants i famílies que aquest any exploraran diferents maneres d’habitar el territori a partir de l’animació.

Sessió inaugural amb ‘Antuca’ 

Dimarts 21 de maig a les 20.00 h s’inaugura la MIFDB amb una sessió especial dedicada a Antuca (1992), de María Barea i el col·lectiu Warmi Cine y Video Perú. El film posa la mirada en les lluites dels sindicats de treballadores domèstiques a partir de la història de la jove andina que dona nom a la pel·lícula, que torna a la seva comunitat després d’haver treballat a la capital durant una dècada. Es projectarà la versió recentment restaurada per Zine Eskola Elías Querejeta. Amb presentació i col·loqui a càrrec de la directora de la pel·lícula, María Barea i de Ramona Fernández i Mariana Alva Flores, de Sindillar, Sindicat de treballadores de la llar i les cures.

Retrospectiva Sara Gómez

L’illa de Cuba es converteix, durant els primers anys del règim castrista, en un dels centres de producció i experimentació cinematogràfica més interessants, i en punta de llança de l’anomenat Nuevo Cine Latinoamericano. La premissa era “un cinema revolucionari per a la revolució”.

És durant aquesta “edat d’or del cinema cubà”, quan la cineasta afrocubana Sara Gómez (1943-1974) enregistra els canvis d’aquest vertiginós procés polític, i, a través de la seva mirada de dona, negra i revolucionària, es compromet amb els moviments d’alliberament i justícia social mitjançant un cinema popular que adopta una postura antropològica i didàctica a l’hora d’investigar la realitat del seu país.

Al llarg d’una dècada realitza una vintena de curtmetratges amb els quals tracta temes controvertits com la marginalitat, el masclisme, els prejudicis tradicionals, la identitat nacional o la cultura afrocubana. El 1974, la seva mort prematura a trenta-un anys, va posar fi a una carrera fulgurant culminada amb la que es considera la seva obra mestra, De cierta manera, la qual, tot i estar realitzada durant el “quinquenni gris”, continuava assenyalant mancances per resoldre del poble cubà.

Amb motiu del 50è aniversari de la seva mort i gràcies a la restauració i digitalització dels seus films, realitzada per l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC), en cooperació amb Vulnerable Media Lab de Canadà i Arsenal-Institut de Cinema i Videoart de Berlín, es recupera l’obra d’aquesta cineasta pionera, considerada com la primera en l’àmbit de la ficció del seu país, amb aquesta retrospectiva organitzada conjuntament per la Filmoteca de Catalunya i la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Una retrospectiva gairebé completa que presenta un cinema popular que reflecteix compromís amb els moviments d’alliberament i justícia social, un cinema que mostra un profund interès en la cultura afrocubana i en les seves arrels a l’illa.

Les pel·lícules de Sara Gómez tensen les fronteres entre el documental i la ficció per incidir en les contradiccions individuals i socials, en les zones de llum i ombra de la Cuba revolucionària. Des del primer film, Plaza vieja (1962), fins al darrer, De cierta manera (1974), va fer del seu cinema una aportació estèticament transformadora a la societat del seu temps.

Amb la col·laboració de: