Maeve

Inspirada en els debats feministes sobre la cosificació de la dona i les relacions entre feminisme i nacionalisme, Maeve evoca els disturbis d’Irlanda del Nord a través d’una representació complexa i allunyada dels discursos dominants sobre el conflicte.

Maeve Sweeney, una exiliada d'Ulster de vint anys que viu a Londres, torna a Belfast per passar una setmana de vacances. En veure que s'ha distanciat del seu antic xicot, Liam Doyle, es queda amb el seu pare Martin, la seva mare Eileen i la seva germana petita Roisin a la seva casa de Falls Road. Després d'una alerta de bomba al veïnat, recorda esdeveniments del passat: el desallotjament de la seva família de la seva casa a un gueto protestant i els posteriors viatges a llocs de mitologia celta. [...] 

Eileen recorda la marxa de la seva filla a Londres, mentre Maeve rememora la visita de Liam, que va provocar la seva primera baralla seriosa. Els seus desacords augmenten quan Liam acusa Maeve de perdre tant la seva identitat com la seva integritat en desvincular-se del seu passat irlandès. Encara incapaç d'identificar-se amb la mitologia celta després d'una excursió familiar a la Calçada dels Gegants, Maeve lamenta que ni tan sols el seu pare sàpiga ja, des que els Troubles han trencat la seva llar i la seva família, el que la lluita republicana espera aconseguir. 
Maeve, tant la pel·lícula com el personatge, sembla tenir el pitjor dels dos mons que totes dues intenten de manera valenta, tot i que en va, reconciliar. L'heroïna epònima, en una visita de tornada a Belfast, descobreix que la seva fe metropolitana en el feminisme i la "política del cos" està allunyada de la realitat de la vida provinciana. De la mateixa manera, les estratègies formals de la pel·lícula serveixen per mantenir a distància les temudes convencions del psicodrama sense aportar cap perspectiva pròpia coherent. Una narració que oscil·la entre el melodrama, la història política, el documental i el conte de fades cau en la mateixa trampa de l'argument circular que els seus temes. Les contradiccions inherents a aquest enfocament polifacètic es revelen més clarament en una escena clau entre Maeve i Liam Doyle, el seu xicot, que li diu que han de trencar amb les ficcions britàniques que estan vivint. 

Maeve replica que el seu republicanisme es basa en pura ficció, al que Liam, traint la intransigència de l'infiltrat, replica: "És millor que no viure cap història". En tant que el tractament històric de la "marginació" de Maeve exclou qualsevol enquadrament central del personatge principal, sembla quasi deliberadament contraproduent haver danyat una capa més de didactisme distanciador. En ocasions, el format fracturat (en el que les reminiscències personals funcionen com entrevistes) permet que els temes principals emergeixin de manera natural i "invisible". En una seqüència excel·lent, Maeve comença una nit a la ciutat distanciant-se de les seves amigues de Belfast per acabar, mentre les forces armades rivals s'enreden en un tiroteig proper, rebolcant-se a la cuneta amb els millors. 

Brown, Robert. Maeve A: Monthly Film Bulletin, vol. 48 Iss. 564 1 de gener de 1981, Londres pàg. 251

Barton, Ruth. Feisty colleens and faithful sons: Gender in Irish cinema A: Cineaste. Nova York, 1999 vol. 24 Iss. 2/3 pàg. 40-45 [Consultable a: Feisty colleens and faithful sons: Gender in Irish cinema - Screen Studies Collection - ProQuest]  

Bradshaw, Peter. Maeve review – rapturously stark realist prose poem of 80s Belfast A: The Guardian, 11 de maig de 2021 [Consultable a: Maeve review – rapturously stark realist prose poem of 80s Belfast | Film | The Guardian] 

Brady, Tara. Pat Murphy: ‘It was so volatile. I was in fear all the time’ A: The Irish Times, 15 de maig de 2021 [Consultable a: Pat Murphy: ‘It was so volatile. I was in fear all the time’ – The Irish Times] 

Johnston, Claire. Maeve; Interview with Pat Murphy A: Screen  vol. 22 núm. 4 pàg. 54 - 71 

Johnston, Trevor. Alternative Ulster A: Sight&Sound vol. 31 Iss. 6. Estiu, 2021  

White, Jerry. I could read the sky and an irish avant-garde a: Film Criticism vol. 28 Iss. 3 primavera 2004 [Consultable a: I Could Read the Sky and an Irish Avant-Garde - Screen Studies Collection - ProQuest] 

Will, David. Interview with Pat Murphy: Anne Devlin: Feminism and Nationalism. A: Framework vol. 0 Iss. 26 1 de gener de 1985, Anglaterra pàg. 32 [Consultable a: Interview with Pat Murphy: Anne Devlin: Feminism and Nationalism - Screen Studies Collection - ProQuest] 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema