Programa febrer 2024

Carta blanca a Teresa Font

Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en una carta blanca, al costat de films que l’han inspirat en la seva feina. Amb una filmografia que s’acosta al centenar de títols, la seva trajectòria reuneix títols fonamentals del cinema espanyol dels darrers quaranta anys, així com col·laboracions internacionals amb cineastes de la talla de Terry Gilliam o Deepa Mehta.

Centenari Serguei Paradjànov

D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov, considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista. L’eros i el tànatos són els dos grans pilars temàtics entorn dels quals construeix un cinema poètic, lúdic i sensual, que descriu, a través de llegendes d’un sumptuós sabor oriental, la idiosincràsia i l’èpica de pobles mítics dels Caucas i dels Carpats ucraïnesos. Mai no va fer cinema polític ni dissident, ni va tocar temes socials, però la recuperació d’aquestes cultures va fer que patís tot el pes del totalitarisme soviètic, temorós que despertés identitats nacionals. Jean-Luc Godard li va dedicar aquest encès elogi: “En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple.”

Fernand Deligny

Cicle en correspondència amb l’exposició “Elogi de l’asil. Fernand Deligny”, presentada a La Virreina. Centre de la Imatge. Per a aquest educador i escriptor el cinema va ser una «presència propera» i una eina constant per als diferents projectes duts a terme amb infants i adolescents en els marges de la societat. El cinema i, més tard, la imatge, ocupen una part central en la seva escriptura a partir de la percepció dels nois i les noies autistes amb els quals va conviure la major part de la seva vida. El cicle combina les pel·lícules i els cineastes amb els quals va dialogar i col·laborar, juntament amb associacions més lliures, inspirades al mateix temps per la seva cinefília i per les preguntes que ell dirigeix al cinema.

Jean Renoir

Finalitza el cicle dedicat a Jean Renoir amb els films de la seva etapa americana, l’exòtica incursió índia amb The River i el retorn a França al final de la seva carrera. Una oportunitat d’or de resseguir l’obra d’un mestre de qui Charles Chaplin, el seu ídol de joventut, va dir que era “el millor director del món”. François Truffaut, deixeble seu, i els seus col·legues de la Nouvelle Vague també el van admirar, igual que Welles, Godard, Altman, Scorsese, Wenders, Satyajit Ray, Tarkovski, Mizoguchi o Buñuel. El cicle culmina amb els tres episodis de Jean Renoir le patron, l’homenatge que Jacques Rivette va dedicar a aquest veritable “director de directors”.

La Inesperada

Quarta edició d’aquest festival que transita per territoris cinematogràfics contemporanis que exploren llenguatges de no-ficció, hibridacions i experimentacions, estenent-se des del cinema documental fins a les arts visuals. La selecció proposa un festival abastable, concís i on cada sessió és una experiència curosament programada. La totalitat de les obres recents presentades a la Filmoteca són inèdites a Catalunya i han tingut un excel·lent reconeixement internacional, alhora que es recuperen títols d'altres èpoques, tresors amagats pel pas del temps.

‘Dies curts’ amb Taller Estampa

Estampa és un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals. Defineixen la seva pràctica com una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, la investigació de les eines i les ideologies de la intel·ligència artificial i els recursos de l’animació experimental. Van realitzar la instal·lació audiovisual que articulava l’exposició El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa a la Filmoteca. Presentaran algunes de les seves primeres peces juntament amb altres projectes inèdits o adaptats a la pantalla cinematogràfica per a aquesta sessió. Una obra a cavall entre l’experimental i l’animació, el video-assaig i la crítica a la cultura visual contemporània.

I també...

El cicle transversal que dediquem a Victor Sjöström ens porta una de les seves obres mestres, La carreta fantasma (1920), adaptació de la novel·la de Selma Lagerlöf, un relat dur de pobresa i degradació. Era el film predilecte d'Ingmar Bergman, el qual, segons deia ell mateix, el visionava un cop a l'any.

La Filmoteca col·labora un any més amb BCNegra, el festival de literatura policíaca organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any l’espionatge hi te un singular protagonisme, també en els títols triats, conjuntament amb una adaptació de la novel·la de Vladimir Bogomolov La infància d’Ivan, primer llargmetratge dirigit per Andrei Tarkovski, que va guanyar el Gran Premi al Festival de Venècia del 1962.

El Premi del Públic LUX del Parlament Europeu es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. Les cinc pel·lícules finalistes es podran veure els dijous de febrer, en sessions gratuïtes, l’última de les quals amb la presència de la seva directora Estibaliz Urresola Solaguren (20.000 especies de abejas).

La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976) és el títol digitalitzat que presenta el cicle Història permanent del cinema català. El film va oferir un fresc històric de gran amplitud i va significar el primer èxit de públic d’un cinema català que cercava el camí de la normalitat, amb presència en el repartiment de diverses figures de la vida pública catalana, d’àmbits molt diferents.

Joana Raja, companya de l’equip de programació a la Filmoteca, es jubila després de gairebé tres dècades dedicada amb passió i entusiasme a aquesta tasca. Per acomiadar-la li dediquem una sessió en què prendrà la paraula per compartir records i anècdotes i encomanar la seva cinefília. Per a l’ocasió ha escollit Les 400 coups de Truffaut.

Sessió d’homenatge a Llorenç Soler amb motiu de la donació a la Filmoteca del seu fons documental. Es projectaran quatre films que mostren l’alt nivell de creativitat que el cineasta valencià va aportar al gènere documental amb una forta impregnació social.

La neu continua emblanquinant la programació de FilmoXica d’hivern, amb títols com Edward Mans-tisores, Nanook, el esquimal i Happy feet: Trencant el gel.