Premsa
La Filmoteca tanca 2023 amb més de 111.000 espectadors, amb una mitjana de gairebé 90 per sessió
04/01/2024
Les xifres de desembre són particularment destacables, amb 11.666 espectadors i una mitjana per sessió de 114, dades que superen fins i tot les anteriors a la pandèmia. En aquests resultats hi ha tingut molt a veure la bona acollida de les retrospectives dedicades a Luchino Visconti i Jim Jarmusch, que fins ara han sumat prop de 9.000 espectadors, amb 152 de mitjana per sessió.
La Filmoteca de Catalunya ha acabat l’any 2023 amb una recuperació d’espectadors consolidada. Les 1.240 sessions programades van atreure un total de 111.180 espectadors, el que suposa una mitjana de 89,7 per sessió, amb un increment del 12,3 % respecte a la mitjana per sessió de 2022.
El mes de desembre ha tingut unes dades d’assistència especialment importants: 11.666 persones han assistit a les 102 sessions programades, 124 per sessió, unes xifres mai vistes des d’abans de la pandèmia. En aquest bon resultat del darrer mes pel que fa a ocupació hi han contribuït decisivament les dues gran retrospectives amb què es va tancar 2023 i que continuen encara el gener de 2024: Luchino Visconti i Jim Jarmusch.
Gran acollida dels cicles Visconti i Jarmusch
Les dues retrospectives han atret fins al dia de Reis 8.690 espectadors en 57 sessions, amb una mitjana per sessió de 152. Diverses de les projeccions programades han exhaurit entrades. Els cicles continuen aquest mes de gener, fins al dia 13 en el cas de Visconti i fins al 23 en el de Jarmusch.
Visconti
Les 34 sessions programades fins ara de la retrospectiva Visconti han acumulat 4.646 espectadors, una mitjana de 136 per sessió. Il Gattopardo va exhaurir les 360 localitats de la Sala Chomón en la sessió de divendres 15 de desembre.
Director d’òpera, de teatre i de cinema, Luchino Visconti (Milan 1906 – Roma, 1976) va combinar l’educació exquisida que va rebre per la seva posició aristocràtica amb una inclinació marxista, i això es va traduir en una obra que va conjugar el refinament de la gran cultura europea i una postura políticament combativa. La seva filmografia també té dues parts ben diferenciades: la primera com a precursor del Neorealisme amb la inaugural Ossessione (1943), amb el retrat sociològic de la Itàlia dels pobres de postguerra, i la segona, encetada amb Senso (1954), més estilitzada i fastuosa, amb una reflexió de la decadència de la seva pròpia classe social per les revolucions o canvis de la Història.
En les sessions programades per als propers dies es podran veure els films de la seva darrera etapa, com Ludwig, Gruppo di famiglia in un interno, L’innocente o Morte a Venezia.
Jarmusch
Fins al moment la retrospectiva Jim Jarmusch ha atret 4.064 persones en les 23 sessions programades, el que suposa una mitjana per sessió de 176. Algunes de les projeccions, com ara les de Down by Law, Stranger Than Paradise, Mystery Train o Coffee and Cigarettes, van esgotar les entrades.
Quatre dècades de trajectòria coherent i insubornable en els seus plantejaments contemplen Jim Jarmusch, un dels paradigmes del cinema independent nord-americà. Poeta de la quotidianitat, el seu univers està poblat d’antiherois solitaris i perdedors desarrelats, de Stranger than Paradise i Mystery Train a Dead Man, Only Lovers Left Alive o Paterson. Un cinema ple de referents literaris, musicals i de la cultura pop que ha reinterpretat amb gran mestria el western, la comèdia romàntica, el cinema d’espies o el de vampirs.
Fins al 23 de gener hi haurà projeccions de Broken Flowers, Only Lovers Left Alive, Down by Law, Paterson, The Dead don’t Die i Coffee and Cigarettes.