Brief Encounter

Passió i remordiment són els motors de Brief Encounter, aquest acurat melodrama inspirat en el puritanisme de la societat britànica. I també el paper de l’atzar: fins a quin punt pot canviar les nostres vides?

Un home i una dona viuen una intensa història d’amor en què la passió lluita amb el remordiment.

Basat en una obra teatral de Noël Coward, també autor del guió, el film és un acurat melodrama que retrata fidelment el puritanisme de la societat britànica, amb un clima excel·lent que reconstrueix el paper de l’atzar en el moment just de canviar les vides de la gent. Un títol clàssic de la història del cinema que fa evident l’elegància natural de Lean per a la posada en escena.

Abans de convertir-se en un popular coordinador de monumentals espectacles universals com El puente sobre el río kwai o Lawrence de Arabia, David Lean ja havia desenvolupat una interessant trajectòria cinematogràfica. Des d’una dimensió intimista, oposada a l’anterior, el realitzador britànic va adaptar Dickens (Oliver Twist o Cadenas rotas) i, particularment, es va veure acompanyat pel prestigi obtingut a Breve encuentro.  

El punt de partida d’aquest melodrama realitzat en la immediata postguerra i unànimement inclòs en la relació d’obres mestres de la història del cinema, era una obra teatral titulada Still life, que Noël Coward havia estrenat el 1935 en forma d’un sol acte de 45 minuts. El mateix dramaturg, acompanyat per Lean i els dos productors del film Anthony Havelock Allan i el futur director Roland Neame, van adaptar aquesta crònica d’un adulteri perpetrat en una petita ciutat britànica a una estructura cinematogràfica que Lean arrodoniria amb una brillant posada en escena.  

Hàbilment englobat per una mateixa seqüència –l’intent del suïcidi de la protagonista- amb desenllaç únicament revelat al final, Breve encuentro aprofita aquesta estructura simètrica per convertir el film en un monòleg en primera persona recitat per la protagonista i il·lustrat amb imatges. L’anècdota és mínima i la seva repercussió social – tot i tractar-se de la rígida moral britànica de postguerra- pràcticament insignificant. Però és a través de la minuciosa crònica de la relació establerta entre un metge i una dona, tots dos casats, en el viatge setmanal que ella efectua en tren per anar a comprar, com el film penetra en l’interior dels protagonistes identificats amb el seu entorn geogràfic. 

Mentre la sala d’espera de l’estació implica guardar les formes i el pas subterrani permet contactes físics furtius, l’andana és la simbòlica frontera entre la quotidianitat i l’evasió, la trobada i la separació i, fins i tot, la vida i la mort. El rostre de Celia Johnson en l’escena final és d’aquelles imatges que no s’obliden. Acompanyada per la partitura del Concert núm. 2 de Rakhmàninov, pertany a l’imaginari col·lectiu d’un art –el cinematogràfic- plantejat com un instrument d’exploració de l’esperit humà.  

E. R. Amor sobre rails A: Avui 1995-09-04  

Brownlow, Kevin. Brief encounter A: David Lean, a biography Gran Bretanya, Richard Cohen Books, setembre de 1996 ISBN 0-312-14578-0  

Casas, Quim. Breve encuentro, de David Lean. Dirigido por... novembre, 2004 Iss. 339 pàg. 72-73 

Fernández Valentí, Tomás. Un titulo crucial <<Breve encuentro>>. A: David Lean. La emoción y el espectáculo. Libros DIRIGIDO, 2000 pàg. 98 ISBN: 84-872770-61-1 

Íñiguez Mendoza, Ulises. Lo que no fue/Breve Encuentro (Brief encounter) A: David Lean Universidad de Guadalajara, 1995 pàg. 89 ISBN: 968-895-659-7 

Ordóñez, Marcos. Lean & Coward, sociedad limitada. A: Angulo, Jesús; Cueto, Roberto; Antonio Santamarina. David Lean. Colección Nosferatu. Donostia Kultura, 2008 pàg. 49 ISBN: 84-89668-69-8    

R. M. Brief encounter A: Monthly Film Bulletin of the British Film Institute 1945-12-31 vol. 12 nº 144 pàg. 145 

Smyth, J. E. Home video Brief encounter A: Cineaste New York, 2016 Vol. 41 Iss: 4 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema