Ciclo
Són moltes les directores que han actuat abans de posar-se darrere la càmera. Gonzalo de Lucas es pregunta si “hi ha alguna cosa en les seves pel·lícules, en els seus plans, que pugui intuir-se com una reflexió o reacció a la manera en que van ser observades i filmades, convertides en imatge, en contraplà”.
La qüestió de l’autorepresentació, entesa en la doble dimensió política i estètica, travessa la seva obra: cineastes que parlen d’elles mateixes per elles mateixes, ja sigui posant el propi cos en escena o mogudes pel que Varda va definir com el primer gest emancipador –el jo miro que situa a les dones com a espectadores i anunciadores, més enllà de ser objecte de mirades alienes.
És paradigmàtic el cas de Delphine Seyrig, a qui la presa de consciència de les relacions de poder que formen l’estatut i l’ofici d’actriu portà a realitzar Sois belle et tais toi.
Proposem fragments d’una constel·lació on les pioneres conviuen amb les noves generacions de cineastes d’arreu, la comèdia amb propostes avantguardistes i els noms mítics els cinemes suec i francès amb filmografies ben properes.