Programació juny 2023

Claude Sautet

La retrospectiva que li va dedicar el darrer Festival de Sant Sebastià, amb la col·laboració de la Filmoteca Vasca, arriba ara a la Filmoteca de Catalunya per repassar la filmografia d’un autor descavalcat de la Nouvelle Vague, en què l’amor i l’amistat són temes cabdals. Sautet, el gran cronista dels dubtes i les crisis sentimentals de la burgesia posterior al Maig del 68, va tenir com a musa Romy Schneider, a qui va saber retratar més bella i sensible que ningú.

Ousmane Sembène

La retrospectiva del considerat el pare del cinema africà continua al juny. Encetada el mes passat en el marc del festival Wallay! amb motiu del centenari del seu naixement, descobreix l’obra d’un home que va decidir fer-se cineasta per fer arribar les seves idees a l’extens públic africà, generalment analfabet. El 1966 dirigeix el primer llargmetratge subsaharià de la història i arrenca una filmografia progressista i profundament popular que plasma la realitat dels problemes socials i polítics del seu país, i reinterpreta radicalment la història i la cultura africanes.

Yvonne Rainer

Ballarina i coreògrafa pionera a introduir a la dansa instal·lacions d’art visual, gestos aleatoris i moviments quotidians com caminar o córrer, Rainer es va fer cineasta als anys setanta per traslladar les seves inquietuds en temes socials i polítics com el feminisme o la Guerra del Vietnam. Els set llargmetratges que ha dirigit tracten temes com el poder polític, el terrorisme, l’opressió, la sexualitat lèsbica, la menopausa o el càncer de mama, amb un llenguatge experimental i radicalment avantguardista que dinamita les estructures dramàtiques convencionals. Alguns dels films d’aquesta retrospectiva també s’emmarquen en la Mostra de Films de Dones.

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Les revolucions, les resistències i, sobretot, les insistències vertebren la programació de 31a edició de la Mostra. A Persistències fílmiques es reivindica l’acte d’aturar-se com a gest revolucionari contra la productivitat i la violència estructural, posant en diàleg pel·lícules recuperades amb peces contemporànies.

Cimena i jardí

Torna la cita habitual amb el cicle que proposa Ignacio Somovilla i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Paradís perdut. Cinema i jardí explora diverses aproximacions al jardí com a espai idealitzat, i enguany amb accent literari, amb dues peces que ens endinsen en els misteris del Bosc dels Monstres, l’adaptació de Claude Chabrol de l’obra de Goethe Les afinitats electives i el film de Wim Wenders Les beaux jours d’Aranjuez, a partir del text de Peter Handke.

‘Boom Boom’ a la plaça!

La sessió del cicle Història permanent del cinema català serà especialment festiva aquest juny per donar la benvinguda a l’estiu. S’hi projectarà la digitalització de Boom Boom, debut en la direcció de Rosa Vergès, una brillant comèdia romàntica que va ser una glopada d’aire fresc al cinema català de fa tres dècades i va arrasar en tots els premis de la temporada i entre el públic. La sessió serà a l’aire lliure, a la plaça de la Filmoteca, el divendres 16 de juny a les 22.00 h, gratuïta i oberta a tothom i amb presència d’alguns dels artífexs d’aquest èxit recuperat.

Xerrada entre Albert Serra i Artur Tort

Les activitats al voltant de l’exposició dedicada a Buñuel i el seu director de fotografia mexicà, Gabriel Figueroa, permeten descobrir un altre tàndem de talents reeixit i reincident: el cineasta banyolí i el seu operador habitual, Artur Tort. Tots dos compartiran opinions, visions i experiències amb el públic dimecres 14 de juny, i també presentaran una pel·lícula que admiren, Elmer Gantry (Richard Brooks, 1960). També es presentaran aquest juny com a complement de l’exposició les publicacions impulsades pel Centro Buñuel Calanda i la Universitat de Saragossa: Colección Luis Buñuel. Cine y vanguardias i la revista Buñueliana.

I també...

Darreres sessions dels inèdits inclosos al cicle Els millors films de 2022: Aftersun de Lluís Galter, Skazka Fairytale d’Aleksandr Sokúrov, Geographies of Solitude de Jacquelyn Mills i Mato Seco em Chamas d’Adirley Queirós i Joana Pimenta.

L’Aula B completa la programació de l’Aula de Cinema. L’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha treballat durant tot el curs per programar dues sessions: Navajeros (Eloy De La Iglesia, 1980) i The Rocky Horror Picture Show (Jim Sharman, 1975).

El cicle Elles tenien la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent continua amb Jeanie MacPherson, que va escriure gairebé totes les pel·lícules mudes de Cecil B. DeMille. Se’n podran veure dues: The Cheat (La marca de fuego, 1915) i Male and Female (1919), que destaca entre un seguit de comèdies matrimonials luxoses i moralitzants que va realitzar DeMille amb guió de MacPherson i protagonitzades per Gloria Swanson.

Recordem el músic japonès Ryuichi Sakamoto, recentment desaparegut, amb el film amb el qual va guanyar l’Oscar, L’últim emperador (Bernardo Bertolucci, 1987).

L’escriptor cubà més prestigiós de l’actualitat, Leonardo Padura, vindrà a presentar Retour à Ithaque (Laurent Cantet, 2014), del qual és coguionista, adaptant un fragment del seu llibre La novela de mi vida.

Chema Falconetti presentarà el seu assaig 'No se llamaba Frankenstein' (Libros Corrientes), on explora els subtextos de l’obra mítica de Mary Shelley, acompanyant la projecció de la versió clàssica de James Whale protagonitzada per Boris Karloff.

I encara dues novetats editorials més: l’autobiografia de Carlos Benpar Tótem sin tabú. Del Clot al Kilimanjaro (Alibri), que s’acompanyarà del seu film El gènere femení, i El banquete infame (Ed. Hermenaute), on el crític i historiador Antonio José Navarro explora el canibalisme en el cinema, acompanyat de tota una peça de culte del gènere, Dans ma peau (Marina de Van, 2002).

La projecció de Nunca pasa nada (Juan Antonio Bardem, 1963), completarà la sessió dedicada al Premi Film-Història 2022 atorgat a María Bardem, Jorge Castillejo i Diego Sabanés per Juan Antonio Bardem. De puño y letra. Diarios de trabajo y otros escritos (Ed. Ocho y Medio Libros de Cine).

Documental realitzat amb motiu del centenari de María Casares que repassa la trajectòria de l’actriu, mite de la cultura gala i símbol de l’exili republicà: María Casares: a muller que viviu mil vides (Xavier Villaverde, 2022).