Premsa
19/04/2023
Continua el cicle que recull el millor de la collita cinematogràfica de l’any anterior a partir d’una enquesta entre crítics, periodistes cinematogràfics i l’equip de la Filmoteca. El mes de maig s’incorpora l’apartat ‘Inèdits’, amb títols vistos en festivals o plataformes però no estrenats entre nosaltres com ‘Mutzenbacher’, de Ruth Beckermann, o ‘Aftersun’, de Lluís Galter. Fins ara el cicle ‘Els millors films de l’any 2022’ ha atret més de 3.000 espectadors, amb una mitjana de 127 per sessió.
Aquest és un dels cicles més populars i esperats de l’any a la Filmoteca de Catalunya. Permet recuperar el més destacat de la temporada anterior a partir de la consulta a persones vinculades al món de la crítica i la programació de cinema i l’equip de la Filmoteca. Les pel·lícules programades fins ara aquest mes d’abril han tingut un total de 3.054 espectadors en 24 sessions, el que suposa una mitjana per sessió de 127 assistents.
El cicle continua al maig amb Alcarràs, de Carla Simón, i Close, de Lukas Dhont, totes dues també finalistes al Premi LUX del Parlament Europeu; Armaggedon Time, de James Gray; Licorice Pizza, de Paul Thomas Anderson i El agua, d’Elena López Riera.
La selecció d’inèdits inclou set films no estrenats en cinemes de casa nostra: Mutzenbacher, de Ruth Beckermann, que utilitza el clàssic anònim de la literatura eròtica Josefine Mutzenbacher o la història d’una prostituta vienesa, contada per ella mateixa per explorar la moral masculina contemporània; Geographies of Solitude, de Jacqueline Mills, l’única habitant humana d’un ric ecosistema a l’illa de Sable, a 100 km de Nova Escòcia, que ha documentat durant més de quaranta anys i on conviuen cavalls salvatges, foques, aus i insectes, però també on arriben muntanyes de residus plàstics; Aftersun de Lluís Galter, film que hibrida diversos gèneres rodat durant quatre anys amb una càmera domèstica que li atorga una estètica especial; Mato Seco em Chamas, d’Adirley Queirós i Joana Pimenta, particular barreja d’observació documental, cinema d’atracaments i ciència ficció en què intèrprets no professionals de la favela Sol Nascente, als afores de Brasília, interpreten versions de si mateixos, presentada amb èxit al Festival de Mar del Plata i a la Berlinale; el segon llargmetratge de l’argentina María Aparicio Sobre las nubes, que construeix una poètica personal de la quotidianitat; Skazka / Fairytale, d’Aleksandr Sokurov, reflexió sobre els deep fakes en què els fantasmes de Hitler, Stalin, Churchill, Mussolini o Jesucrist cobren presència històrica, premi a la millor pel·lícula al Festival de Sevilla; i Una película sobre parejas, de Natalia Cabral i Oriol Estrada, comèdia documental que explora l’univers del cinema sense romanticismes, guardonada amb el premi al millor film i a la millor direcció al Festival de Gijón.