Premsa
25/03/2023
El Festival Internacional de Cine Documental de Navarra acaba de tancar la 17a edició, en què ha posat el focus en aquests dos cineastes documentalistes i la seva obra política i combativa. La crida a la resistència, a l’esperança i al canvi ha estat una constant en l’obra de Peter Nestler, mentre que l’argentina Ana Poliak és autora de tres films amb la història recent del seu país com a teló de fons. Ana Poliak presentarà a la Filmoteca el seu cicle acompanyada de Lucía Salas, programadora de Punto de Vista que també introduirà la filmografia de Nestler.
Dos cicles que arriben directament del Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista, que acaba de tancar la 17a edició a Pamplona. Dues figures destacades del documental contemporani que es caracteritzen per una obra combativa i compromesa políticament, marcada per la convulsa història dels seus països: l’argentina Ana Poliak (13, 14 i 18 d’abril) i l’alemany Peter Nestler (del 19 al 26 d’abril), que per les seves postures polítiques va marxar a Suècia, on va realitzar bona part de la seva producció al costat de la seva dona Zsóka.
La programadora del festival Lucía Salas introduirà els dos programes. La retrospectiva de Peter Nestler també es presentarà aquests dies a la Cineteca Madrid, el Centro Galego de Artes da Imaxe CGAI i la Filmoteca Valenciana.
13, 14 i 18 d’abril
Ana Poliak (Buenos Aires, 1962) va fer tres grans llargmetratges en contra de les circumstàncies. Eren anys de ruïna econòmica, directament heretada de la dictadura argentina, i les directores dones es comptaven amb els dits d’una mà. Les seves pel·lícules són molt diferents entre elles. ¡Que vivan los crotos! encreua la ficció i el documental: els cossos i els espais. La fe del volcán cerca al carrer els fils que lliguen l’angoixa a la història. Parapalos teixeix alguna cosa entre les dues anteriors i construeix històries noves amb relats de vides reals i amb unes condicions de treball dolentes i inusuals.
Però, malgrat tot, els tres films comparteixen sensacions. La primera és que el sentiment no està lluny de les idees, les converses van amb els temps en què toca viure. La segona és que aquestes converses són centrals per a la història, que està feta, sobretot, de memòria oral. La tercera és que la llibertat és un estat de gràcia col·lectiu i cal lluitar per ella. Els seus films, contra tota circumstància, aconsegueixen trobar una manera de sentir la joia de viure.
Del 19 al 26 d’abril
El programa és una introducció a l’obra del cineasta Peter Nestler. El títol prové d’un poema del poeta comunista alemany Johannes R. Becher, escrit a l’exili entre 1941 i 1944. Nestler el va citar en un text sobre la responsabilitat del cineasta i la crisis política a Xile el 1970. La crida a la resistència, a l’esperança i al canvi ha estat una constant en l’obra de Peter Nestler des que va començar a fer pel·lícules a principis dels seixanta. Els seus films mostren com influïen les polítiques econòmiques i industrials d’Alemanya Occidental en la vida de la classe treballadora. També van abordar el llegat i la persistència nazi en l’Alemanya socialdemòcrata, així com històries de resistència política i moviments obrers.
El 1968, les seves postures polítiques el van empènyer a marxar d’Alemanya Occidental cap a Suècia, on, amb la seva dona Zsóka, va continuar realitzant projectes de naturalesa antifeixista, antibèl·lica, ecològica, internacionalista i humanista. Van desenvolupar un procés de filmació didàctic, formalment clar i captivador tot explorant les relacions entre el so i la imatge mitjançant l’ús de la narració, testimonis i música, que feien dialogar amb materials compilats de diverses fonts (fotografies, textos, música, altres pel·lícules…). A finals dels vuitanta tornen a Alemanya i realitzen, per primera vegada, llargmetratges.
Amb la col·laboració de: