La llibertat, és possible? El cinema d’Ana Poliak

Ana Poliak (Buenos Aires, 1962) va fer tres grans llargmetratges en contra de les circumstàncies. Eren anys de ruïna econòmica, directament heretada de la dictadura argentina, i les directores dones es comptaven amb els dits d’una mà.

Les seves pel·lícules són molt diferents entre elles. ¡Que vivan los crotos! encreua la ficció i el documental: els cossos i els espais. La fe del volcán cerca al carrer els fils que lliguen l’angoixa a la història. Parapalos teixeix alguna cosa entre les dues anteriors i construeix històries noves amb relats de vides reals i amb unes condicions de treball dolentes i inusuals.

Però, malgrat tot, els tres films comparteixen sensacions. La primera és que el sentiment no està lluny de les idees, les converses van amb els temps en què toca viure. La segona és que aquestes converses són centrals per a la història, que està feta, sobretot, de memòria oral. La tercera és que la llibertat és un estat de gràcia col·lectiu i cal lluitar per ella.

Els seus films, contra tota circumstància, aconsegueixen trobar una manera de sentir la joia de viure.