Carmelo Bene · 1972 · 90'
“L’adaptació de Le plus bel amour de Don Juan, de Jules-Amédée Barbey d’Aurevilly, marca el final del primer període cinematogràfic de Bene. Provoca l’escàndol mallarmià i proposa una síntesi de totes les recerques que va fer en tots els mitjans d’expressió que va experimentar. Amb Don Giovanni, Bene desvela els secrets de la seva poètica: renuncia als models clàssics, violenta el personatge i n’atura el seu desenvolupament normal, rebutja la «consumibilitat» de l’objecte artístic i no intenta recórrer a cap terreny de la cultura passada” (Francesco Bolzoni).
“No parlem de cinema. Jo no faig pel·lícules, faig òpera. Jo no escric, canto. No es tracta de fer cinema, sinó de fer art. I això és el que importa. I art vol dir exigir-se un mateix, contínuament” (Carmelo Bene).