Poesia i desbordament. Tríptico elemental de España, José Val del Omar

Artista i inventor apassionat, conjugant com ningú l’espiritualitat amb el vessant més matèric del cinema, la complexitat creativa de Val del Omar representa un pont entre l'avantguarda històrica i l’eclosió de les pràctiques videogràfiques dels anys setanta. El seu darrer projecte s’inscriu sota el signe del desbordament i de la poesia.

Només mirant al fons del temps es pot albirar, percebre la profunda i definitiva unitat de totes les coses. És allà on es torna significant tot allò que es presenta com a diferent. També és per això que allà hi rau el principi de totes les coses, en el principi dels temps. En aquella temporalitat sense cronologia, aquell passat-present-futur del temps mític, totes les coses resulten ser sempre la mateixa. Val del Omar ens porta amb les seves imatges a aquest punt l’enllaç del microcosmos i el macrocosmos; ensomni canibalístic i niu de mort on també hi brota la vida.  

[...] 

Llavors, les seves pel·lícules venen d’un altre món insospitat mentre ens porten cap al mateix indret: Aquell món fronterer on tot pot ser tot i res és, en realitat i definitivament, res; on tot és inassequible, pura suggestió del que hi ha darrere de cada cosa, de cada home, de cada fet... Això és, on tot és una metàfora, i on Val del Omar es torna el gran poeta del cinema.  

Així, en nom d’aquesta unitat cosmogònica, aquestes dues pel·lícules tenen una lògica implacable, per sobre i per sota de tota aparença. Marxen de principi a fi, a través de l’absurd i pel laberint subjacent de la significació o, millor encara, de la suggestió; també de l’esperit de les coses que apareixen. Pel que no es veu i a través del que es veu: com en tot art modern. 

Al film Aguespejo granadino hi ha alguna cosa de marxa penetrant a través de les imatges més inversemblants i les seves correlacions. Els peixos a l’aigua, on floten les plantes, els rostres dels camperols i els gitanos; la lluna que corre veloç pel cel, i els núvols i les seves ombres que dilueixen la vall de Granada; la gitana i el seu nen o la mà de l’estàtua, amb un llibre de pedra obert davant l’aigua que cau de la cascada... Es tracta de metàfores d’imatges que es perden en profunditat, ja que es mostren obertes per totes les seves parts, però en el seu estil més prodigiós. 

Fuego en Castilla és l’exasperació. Processons de Setmana Santa a Valladolid, amb les seves imatges d’impacte, que deliren i flamegen. Els encaputxats negres, la processó blanca, les llums, el cel, els arbres, un Crist sota un vel de cel·lofana que li dona l’accent d’una estranya màgia... Hi ha imatges impactants: la casa gran, buida, ruïnosa, amb les seves finestres de vidre trencades... 

A sota, les banderes immòbils de la processó quieta, i la gent que mira indiferent... aquella casa que vol estar habitada i està buida, que vol estar viva i està morta. El joc i les imatges sota la llum vibrant, entre cards, estrelles de mar i flames. És impressionant, realment inoblidable.  

[...] 

No es pot donar de forma escrita la idea general del transcórrer d’aquestes pel·lícules, veloces, atapeïdes i plenes de suggestions fora dels itineraris de la narració convencional o descriptiva... La seva veritable lògica i profund traç roman més enllà de qualsevol forma o joc visual; o temes concrets. 

Villegas, Manuel. “Val del Omar, poeta del cine”. A Bonet, Eugeni; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Centro José Guerrero. Desbordamiento de Val del Omar. Madrid: Departamento de Actividades Culturales Editoriales del MNCARS. 2010. 

González Manrique, Manuel Jesús. Val del Omar. El moderno renacentista. Granada: Fundación Ibn al-Jatib, 2008. 

Romero, Pedro G. “La exaltación de la visión. Fuentes y vertientes distintas para la lectura de Fuego en Castilla de José Val del Omar” a El ojo partido. Flamenco, Cultura de masas y vanguardias. Sevilla: Athenaica Ediciones, 2021, p. 115-166. 

Gubern, Román. Val del Omar, cinemista. Granada: Diputación de Granada, 2004. 

Monterde, José Enrique. “Sobre el cánon cinematográfico (y español)” a Archivos de la Filmoteca, València, Núm. 78 (Abril 2020): p.19-34. 

Ortiz-Echagüe, Havier [ed.]. Escritos de técnica, poética y mística. Barcelona: Ediciones La Central, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Universidad de Navarra, 2010.  

Sáenz de Buruaga, Gonzalo. “Donde y cómo ver/oír a Val del Omar” a Archivos de la Filmoteca, València, Núm 13 (tardor 1992): p. 70-75. 

Tranche, Rafael R. “Panóptico Val del Omar: de la pantalla al palimpsesto” a Archivos de la Filmoteca, València, Núm 69 (Abril 2012): p. 120-133. 

Villegas, Manuel. “Val del Omar, poeta del cine”. A Bonet, Eugeni; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Centro José Guerrero. Desbordamiento de Val del Omar. Madrid: Departamento de Actividades Culturales Editoriales del MNCARS, 2010: p. 98-100. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema