Moment inoblidable: les restauracions dels films d’Helena Lumbreras i d’Emma Cohen a càrrec del Centre de Conservació i Restauració; i presència de la Filmoteca al MoMA amb el cicle ‘Catalan Cinema’s Radical Years, 1968–1978’
El cuarto poder
HELENA LUMBRERAS, LLORENÇ SOLER, 1970. Catalunya. VE. 45'. Arxiu digital.
Una anàlisi dels mitjans de comunicació oficials de l’Estat i una crida a les publicacions clandestines durant les acaballes de la dictadura franquista. Prenent d’exemple tres notícies de diversos àmbits –una de local com la vaga d’AEG, una de nacional com el Primer de Maig i una altra d’internacional com la guerra del Vietnam- es mostren com difereixen les versions oficials i oficioses de l’Estat amb les sorgides en publicacions clandestines del moviment obrer.
El campo para el hombre
HELENA LUMBRERAS, COLECTIVO CINE DE CLASE, 1973. Catalunya. VE. 50'. Arxiu digital.
Lumbreras dona veu als pagesos, els autèntics protagonistes de la precària situació del món rural, a partir del recull de diversos testimonis que fan visible el dos principals sistemes d’organització agrícola a Espanya els darrers segles, els minifundis gallecs i els latifundis andalusos; Lumbreras denuncia la falsedat del discurs franquista utilitzant frases oficials en la veu en off, sobre imatges que mostren la precarietat i la misèria en el camp espanyol.
O todos o ninguno
HELENA LUMBRERAS, MARIANO LISA, 1976. Catalunya. VE. 41'. DCP.
És la història de la vaga de Laforsa el 1975 al Baix Llobregat que va esdevenir un grandiós exemple de solidaritat entre els obrers davant les terribles pressions de l'empresa i les forces de l'ordre. Produïda pel Colectivo Cine de Clase capta una realitat que no tenia res a veure amb el que defensaven els estaments oficials.
La plaza
EMMA COHEN, 1976. Int.: Ofelia Angélica, Ariel Keta, Lola Cordón, Alfredo Landa, Fernando Fernán Gómez, Quique San Francisco. Espanya. VE. 15'. DCP.
El primer curtmetratge que Emma Cohen va rodar a Madrid és aquesta història sobre una dona que perd casa seva. Un film realitzat des de l'experimentació formal i la llibertat narrativa més absoluta.