Kira Muràtova · 2012 · 114'
“El cinema de Muràtova tracta del món, però també del cinema. En la seva última pel·lícula un productor mostra els rushes d’una pel·lícula inacabada en la qual la mateixa escena és reproduïda per diversos actors, deixant que l’espectador assaboreixi variacions i repeticions ad libitum, ja que la pel·lícula no està acabada ni ho estarà mai.
Aquesta última obra resumeix i condensa meravellosament l’estil de Muràtova, el seu univers barroc, la seva posada en escena, que sap ser vertiginosa fins i tot entre quatre parets, i la seva visió sense il·lusions de l’art i del món: com a La síndrome astènica, tampoc aquí l’art no aconsegueix canviar el món” (Eugénie Zvonkine).